La Comissió Permanent del Consell d'Estat va aprovar ahir per unanimitat un informe que avala la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del govern espanyol contra la declaració independentista del Parlament. El document, que va enviar a la Moncloa, conclou que existeixen "fonaments jurídics suficients" per impugnar davant el Tribunal Constitucional (TC) la resolució del Parlament, i fer-ho demanant a més la suspensió cautelar de la norma per la via de l'article 161.2 de la Constitució.

L'aval del Consell d'Estat -preceptiu però no vinculant- és el pas previ a l'aprovació per part del govern espanyol del recurs, fet que es produirà previsiblement avui al matí en un Consell de Ministres extraordinari. A les portes del Consell, el membre del Consell d'Estat José Luis Manzanares va afirmar que aquest organisme està "molt d'acord" amb l'actuació del govern espanyol. Els membres de la permanent del Consell d'Estat van aprovar per unanimitat el dictamen poc després de les dues de la tarda. Segons van apuntar fonts d'aquesta institució, recomanen a l'executiu espanyol que impugni el text apel·lant a l'article 161.2 de la Constitució -el que estableix la suspensió automàtica de qualsevol resolució que recorri el govern espanyol al Tribunal Constitucional- així com els articles 76 i 77 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. El Consell d'Estat va emetre el dictamen després de reunir-se d'urgència a petició del govern espanyol.

El tràmit obre la porta al següent pas del govern espanyol: la convocatòria per a avui del Consell de Ministres extraordinari que aprovarà la interposició del recurs. Aquesta mateixa tarda o dijous el TC l'admetrà a tràmit, cosa que deixarà la declaració en suspensió cautelar de manera automàtica.

El text de la petició de la Moncloa ja apuntava les línies mestres de l'informe -i també del recurs que l'Estat presentarà davant el Tribunal Constitucional- i va en la línia del que el Consell d'Estat va emetre amb motiu del 9-N.

Apuntava a la vulneració de quatre articles de la Constitució -l'1.2 de la sobirania nacional; el 2 sobre la "indissoluble" unitat d'Espanya; el 9 sobre la subjecció dels poders públics a la llei, i el dels mecanismes de reforma de la Constitució- i altres de l'Estatut, i defensava que la declaració aprovada al Parlament té efectes jurídics, és a dir, que és impugnable davant el Constitucional.

La permanent que es va reunir per redactar l'informe sobre la declaració independentista és la mateixa que es va reunir ara fa tot just un any també d'urgència per aprovar un altre informe que avalava el recurs d'inconstitucionalitat contra la convocatòria del 9-N, així com el 2013 contra la declaració de sobirania del Parlament. El 9-N va aprovar els seus dictàmens per unanimitat, mentre que en el cas de la declaració de sobirania del Parlament dos dels seus membres, Miguel Herrero Rodríguez de Miñón i Fernando Ledesma, van presentar vots particulars discrepants.

Ahir a la tarda també es va reunir la comissió de secretaris i subsecretaris per preparar el recurs que el govern espanyol aprovarà avui.

En aquesta ocasió l'estratègia del govern espanyol va més enllà i inclourà una petició al Tribunal perquè comuniqui a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la suspensió cautelar de la declaració en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució.

Es tracta de preparar el següent pas de la Moncloa, activar davant d'un incompliment les noves atribucions del Tribunal Constitucional per sancionar i suspendre si cal els càrrecs públics que incompleixin les seves resolucions.

El màxim ens consultiu

El Consell d'Estat és el màxim òrgan consultiu del govern espa-nyol i està presidit per l'exministre de Sanitat del primer govern de José María Aznar José Manuel Romay de Beccaría. La Comissió Permanent està formada per vuit membres i presidida per l'exministre de Justícia i jurista nascut a Lleida Landelino Lavilla. Alguns dels seus membres són el pare de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, l'expresident del TC Miguel Rodríguez-Piñero, el magistrat del Tribunal Suprem, Fernando Ledesma, i l'exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega.