El govern espanyol ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que adverteixi 21 alts càrrecs catalans, entre ells el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que l'incompliment dels seus mandats pot portar a un delicte de desobediència i a suspendre'ls de les seves funcions. El
Així consta en la impugnació de la proposta independentista aprovada dilluns passat que ha registrat aquest migdia l'Advocacia de l'Estat al TC, en què el govern demana la suspensió immediata de la moció i de tots els seus efectes. El Tribunal es reunirà a la tarda per celebrar un ple durant el qual s'acceptarà a tràmit el recurs.
L'equip de Rajoy reclama que s'adverteixi als 21 alts càrrecs catalans del possible delicte de desobediència dels mandats judicials en cas d'incompliment Sol·licita que es faci extensiva aquesta advertència a qui resulti elegit president de la Generalitat en el procés d'investidura que està en marxa al Parlament català i als qui siguin designats consellers.
En el seu recurs, de 26 pàgines, el govern espanyol apel·la a l'article 161.2 de la Constitució per reclamar al Tribunal Constitucional la immediata suspensió de la disposició sobre l'inici del procés independentista a Catalunya.
L'Estat vol que el TC notifiqui a la presidenta del Parlament, als membres de la Mesa i al secretari general de la cambra la prohibició expressa d'admetre a tràmit, ja sigui per a ser presa en consideració, o per ser debatuda o votada, cap iniciativa de caràcter legislatiu o de qualsevol altra mena, que directament o indirectament pretengui complir la resolució.
I que notifiqui a Artur Mas i a tot el seu Consell de Govern la prohibició de promoure cap iniciativa legislativa o de dictar cap norma de rang reglamentari o de realitzar qualsevol altra actuació amb la mateixa finalitat.
El govern espanyol exposa en el seu recurs que la resolució del Parlament català té caràcter jurídic a més del seu "marcat caràcter polític" atès que reconeix la sobirania de Catalunya, atribueix al Parlament poder constituent i expressa un compromís de no supeditar el procés a les decisions de l'estat espanyol i del seu ordenament jurídic.
Argumenta que la resolució ara aprovada coincideix amb elements de la declaració del 2013, que ja va ser declarada inconstitucional.
El Govern sosté que la declaració del Parlament suposa declarar que el poble català és dipositari d'una sobirania nacional diferent de la del poble espanyol, lo que vulnera "frontalment i de forma expressa" l'article 1.2 de la Constitució.
També sosté l'executiu que la resolució aprovada vulnera "el deure de lleialtat constitucional", que obliga a acatar les regles del joc polític i l'ordre jurídic existent i a no intentar canviar-les per mitjans il·legals.
L'executiu vol que la impugnació tingui per objecte la totalitat de la resolució, però desgrana punt per punt els aspectes que, segons la seva opinió, vulneren la Constitució.
I adverteix que la "conclusió evident" de la lectura del text és que es pretén evitar qualsevol control del Tribunal Constitucional i, per això, del Poder Judicial.
"Es pretén amb això derogar, per a una part del territori, no només el Títol IX de la Constitució i tot allò relatiu al bloc de la constitucionalitat sobre el Tribunal Constitucional, sinó violentar les notes caracteritzadores de la pròpia configuració constitucional de l'Estat com a Estat de Dret, i la més elemental idea democràtica, ja que s'infringeix obertament la separació de poders, premissa essencial de qualsevol ordenament jurídic democràtic", denuncia el recurs.
I conclou l'executiu que, sense separació de poders, "el parlament català, o més ben dit, la majoria no qualificada del mateix, queda com a poder absolut i omnímode sense límit ni cap garantia, desapareixent la seguretat jurídica completament".
