El ple del Tribunal Constitucional va admetre a tràmit ahir per unanimitat el recurs que el govern espanyol va interposar contra la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya, i la va deixar automàticament en suspensió cautelar, en aplicació del que estableix l'article 161.2 de la Constitució.

A més de la suspensió, el TC va acordar notificar explícitament la resolució a 21 càrrecs de la mesa del Parlament i del Govern, entre els quals hi ha el President de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell (vegeu pàgina següent). Tanca d'aquesta manera dos dies en què el govern espanyol ha mobilitzat amb caràcter d'urgència tres institucions -el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del TC- per aconseguir deixar sense efecte jurídic el text.

L'òrgan va assolir la decisió després de tres hores de deliberacions en un ple extraordinari en què els magistrats van discutir si han de ser ells o no qui adverteixin el Govern i el Parlament de la possibilitat de suspensió en cas d'incompliment. El govern va expressar la seva satisfacció per la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre per unanimitat la resolució independentista aprovada pel Parlament de Catalunya i va considerar que la rapidesa d'aquesta decisió demostra la "fortalesa de les institucions". El govern crida l'atenció sobre el fet que en 48 hores es deixés sense efecte aquesta resolució amb el recurs presentat per l'executiu i amb l'aprovació del mateix per part del Tribunal Constitucional.

Obeir el Parlament

El Govern tirarà endavant la resolució suspesa en "compliment estricte" del mandat del Parlament "sobirà", segons va expressar la vicepresidenta i portaveu de l'executiu català, Neus Munté, en roda de premsa. "No tirem pel dret, seguim pas a pas el mandat democràtic sorgit de les urnes", va asseverar tot just després de conèixer-se l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol davant de l'alt tribunal. Munté va refusar parlar de "desobediència" a aquest recent pronunciament judicial, sinó que va dir que s'"obeirà" i "respectarà" la majoria absoluta de la cambra catalana. Així mateix, va denunciar que l'Estat utilitzi la justícia per posar "una mordassa" a la democràcia i als "anhels" del poble, i va replicar a Mariano Rajoy que el sistema democràtic "no està en joc" a Catalunya, sinó "al contrari, gaudeix de molt bona salut".

I és que el president del govern espanyol havia assegurat hores abans que "no permetrà" que les forces sobiranistes posin fi a "la democràcia i l'Estat de dret", ni tampoc que "sotmetin els drets dels ciutadans" i "trenquin la unitat de la nació espanyola i la convivència". És el que al seu criteri produeix la declaració independentista aprovada pel Parlament i que el seu executiu va impugnar ahir al matí el TC. Segons Rajoy, amb aquest recurs el govern espanyol està duent a terme "la defensa de tot un país" que promet dur a terme amb "fermesa" però també amb "proporcionalitat".

Va recordar que la impugnació demana el TC que adverteixi explícitament la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el President de la Generalitat, Artur Mas -entre d'altres- de l'obligació de complir la suspensió cautelar del text. El president espanyol també va advertir que "no li agradaria" haver d'anar més enllà d'aquesta impugnació davant del Tribunal Constitucional, però "no acceptarà" que es "liquidin les normes de la convivència".

Rajoy va comparèixer en roda de premsa a la Moncloa pocs minuts després que l'advocada de l'Estat, Marta Silva, registrés el recurs d'inconstitucionalitat al TC i que aquest organisme comuniqués pe la tarda una reunió per admetre a tràmit la impugnació i, per tant, suspendre el text.

El president espanyol va recordar que el Consell d'Estat avala la impugnació perquè la qüestió catalana afecta "l'essència de la democràcia", a més de "la sobirania popular i la unitat de la nació" espanyola. "Això és el que alguns pretenen posar en risc i és el que aquest govern defensarà amb fermesa", va afirmar Rajoy. Va insistir que les forces sobiranistes no es poden atribuir "la sobirania nacional" del poble espanyol, que "no es pot dividir ni fragmentar i que és expressió de la pròpia unitat d'Espanya i de la configuració de l'estat com a nació de ciutadans lliures i iguals". Per tot plegat, segons Rajoy, la declaració del Parlament "pretén retornar-nos a l'arbitrarietat del poder i retrocedir a altres temps que l'Espanya constitucional ha deixat enrere definitivament". Rajoy també va traslladar la preocupació que segons ell té el rei sobre el procés català: "està absolutament informat i també preocupat, com tothom", va dir després de reunir-se dimarts amb Felip VI.

Per la seva banda, el secretari general del PSOE, Pedro Sán-chez, va oferir ahir a la societat catalana la "mà allargada" perquè, amb "tots units", es pugui refer la convivència danyada pel desafiament independentista i construir un futur en comú. Sánchez va fer aquesta oferta des de la seu del partit al carrer Ferraz de Madrid.