L'espanyol Juan Alberto González Garrido, nascut a Granada fa 29 anys, però que havia viscut també a Madrid, va ser una de les 129 víctimes mortals comptabilitzades fins ara en els atemptats de París. Segons va informar El País, González Garrido es trobava amb la seva dona dins la sala Bataclan, i, segons va explicar ella mateixa, es va desmaiar quan la policia es va fer càrrec del teatre. L'últim que va veure va ser que se l'emportaven en ambluància, i després d'unes angoixants hores de recerca en què no aconseguia localitzar-lo, va aparèixer en el llistat de víctimes mortals. Un altre espanyol, Iván García, que es trobava en el mateix concert acompanyat de dos amics -també espanyols-, va patir ferides lleus.

De moment, el balanç de la massacre és de 129 morts i 352 ferits, tot i que la xifra de víctimes mortals encara pot augmentar, ja que 99 dels ferits es troben en estat molt greu. L'entitat que engloba tots els establiments sanitaris, AP-HP, va informar ahir al migdia que 53 persones ja han estat donades d'alta, la majoria amb traumatismes diversos i múltiples que podrien necessitar un seguiment mèdic a llarg termini. De les 300 persones que s'havien atès fins a les dues del migdia, 177 es trobaven en situació d'"urgència relativa", inclosos 43 testimonis dels atacs i persones properes a les víctimes. Entre els que es van salvar hi va haver tots els integrants del grup que tocava a Bataclan.

Els parisencs van demostrar la seva solidaritat i van col·lapsar els centres de donació de sang només dues hores després que es demanés la col·laboració ciutadana. Per als familiars de les víctimes, ja fossin mortes o ferides, es va acondicionar un centre a l'escola militar, així com un servei d'acollida als districtes X i XI de la ciutat, on van succeir els fets.

Al llarg d'ahir també es van anar identificant les víctimes mortals de la massacre. La ministra francesa de Justícia, Chistiane Taubira, va explicar que ja s'havien identificat "diverses desenes de víctimes", i es va comprometre a accelerar al màxim els treballs per posar fre al més aviat possible a l'angoixa de les famílies.

Mentrestant, arreu del món es van anar succeint concentracions de rebuig als atemptats. A Tel Aviv, per exemple, unes 2.000 persones van sortir al carrer per mostrar la solidaritat amb França, mentre que les ambaixades franceses de tot el món es van omplir amb rams de flors i altres homenatges. A Berlín, petites espelmes formaven la paraula "París", mentre que les flors omplien l'entrada de les ambaixades de França a Roma, Washington, Praga, Moscou, Oslo, Varsòvia, Sofia, Atenes, Tokio, Manila, Minsk i Kíev, així com els consulats de Sant Petersburg o San Francisco.

Demà, les escoles de l'àrea de París obriran amb normalitat, tot i que faran un minut de silenci en record a les víctimes. La Unió Europea també ha convocat demà tots els líders europeus a un minut de silenci en senyal de dol i consternació.

A Catalunya, ciutadans, institucions i partits es van bolcar en mostar la solidaritat amb el poble francès i les seves víctimes. Per aquest motiu, es va fer un minut de silenci davant la façana del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El president de la Generalitat en funcions, la presidenta del Parlament i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van presidir l'acte tot acompanyant el cònsul francès a Barcelona, Edouard Beslay.

Encara que França té un historial farcit de morts terroristes als seus carrers amb atemptats perpetrats per comandos d'ultradreta, d'extrema esquerra, independentistes i religiosos, el 2015 s'ha convertit en un any marcat amb sang pel gihadisme. En els primers dies de gener, tres terroristes van llançar un seguit d'atacs a París, els quals tenien com a objetiu la seu del setmanari Charlie Hebdo, una agent de policia i un supermercat jueu.

Aquells atemptats, amb un alt contingut simbòlic contra la llibertat de premsa, van generar una reacció de solidaritat espontània a París i a tot el món que les xarxes socials van resumir amb l'etiqueta Je suis Charlie (jo sóc Charlie).

França ja havia sofert atemptats terroristes amb el fanatisme islamista de fons, per exemple el 2012, quan el llop solitari, el francès d'origen algerià Mohamed Merah, va assassinar a Tolosa de Llenguadoc i els seus voltants set persones en diversos dies, quatre d'elles a les portes d'un col·legi jueu.

Però l'atemptat contra Charlie Hebdo va desfermar una indignació sense precedents a la societat francesa. Al febrer, tres militars que custodiaven un centre jueu van ser atacats amb un ganivet per Moussa Coulibaly, un radical de 30 anys que havia estat sotmès a vigilància policial, sense que els agents sospitessin que preparava un atac.

Dos mesos més tard, el 19 d'abril, un estudiant algerià d'informàtica, Sid Ahmed Ghiam, va ser detingut a París en possessió d'armament pesat. El primer atemptat mortal després dels atacs de gener no es va produir fins al 26 de juny, quan el transportista Yassin Salhi va decapitar el seu cap als afores de Lió i va deixar el cos envoltat de banderes de l'EI.

Una cinquantena de persones es van concentrar a les dotze del migdia davant l'Ajuntament de Solsona per fer un minut de silenci de condemna als atemptats de París i en memòria de les víctimes. Hi van participar diversos representants de la corporació local, presidits per l'alcalde, David Rodríguez, i del Consell Comarcal, així com membres de la comunitat musulmana de la ciutat. L'alcalde va demanar que no es rebutgi, arran d'això, una comunitat sencera.

dolor i commoció al món sencer.Una ciutadana de París encenent espelmes en un dels llocs que recorden els morts de la massacre de divendres.Veïns de Roma solidaritant-se amb París, ahir al vespre.La porta de Brandenburg, a Berlín, il·luminada amb els colors de la bandera tricolor.