Marta Martínez és una manresana de 21 anys que està cursant l'últim any de la carrera de Dret a París. Quan van perpetrar-se els atemptats divendres al voltant de les 10 de la nit, era al seu pis del districte dotzè, acompanyada d'amigues que hi eren de visita.

Com us en vau assabentar?

Vam començar a rebre whatsapps dels pares i vam engegar la televisió. Ens vam preocupar molt per dues amigues que teníem fora. A una li vaig dir que agafés un taxi ràpid i que vingués. En canvi a l'altra, que era més lluny, ningú la volia portar a casa perquè havien de travessar la zona afectada. Ens vam passar fins les tres de la matinada despertes seguint la televisió.

Vau passar por?

Vam tenir molta angoixa per les amigues, però a casa em sentia segura. No acabava de creure que a 15 minuts d'on érem hagués passat allò.

I l'endemà, com el vau viure?

Al matí no vam sortir, no pas perquè tinguéssim por, sinó perquè ens ho volíem pensar bé. A la tarda vam sortir. La gent passejava i es veia tranquil·la, tot i que n'hi havia menys del normal i ningú no anava sol. Tenia ganes de veure com s'estava sentit, preferia afrontar-ho ràpid que no pas quedar-me a casa.

Et planteges tornar a Catalunya?

No. Durant un petit moment sí que potser m'ho vaig plantejar perquè un amic també s'ho plantejava, però cal veure com va aquests dies. Dimarts tinc classe i tinc pensat d'anar-hi.

Canviaràs els hàbits de sortir?

Avui [per ahir] teníem un sopar i estem reflexionat si anar-hi. Espero que això només sigui així perquè és molt recent i en els propers dies canviï.

Aitor Ibáñez és un navarclí que resideix a París des del 2008. Ja va ser testimoni de la histèria produïda pels atacs a Charlie Hebdo el gener d'enguany. Viu al vintè districte, a 25 minuts dels atemptats de divendres. Ibáñez treballa en una productora audiovisual.

Com us va agafar la notícia?

Érem a Bagnolet, un nucli a les afores de París, sopant amb uns amics, i no sabíem si tornar a casa o no perquè vèiem que hi havia helicòpters a la zona volant molt baixos i enfocant els carrers. Era impactant. A dos quarts d'una vam decidir marxar i vam veure que el carrer estava tranquil, amb gent que hi passejava. És curiós com els mitjans creen un efecte d'histèria.

Teniu por?

Fa por, no ho negaré. Ara tot és molt confús, hi ha molta emoció. El teu costat racional t'obliga a fer vida amb normalitat. Però és bastant xocant. La propera vegada que anem a una sala de concerts, enmig d'una multitud, segur que pensarem en altres coses...

Has pensat de tornar a Catalunya?

Podria ser. La meva companya és de Suècia i seria o anar a Catalunya o a Suècia. Però encara és molt recent.

Com es veu la gent?

Estem tots encara en estat de xoc. Des de la feina, avui [per ahir] mirava per la finestra i París estava plena. S'imposa la calma. No hi ha histèria.

Tens amics musulmans amb qui parlar-ne?

No n'he parlat encara, però sí que en vaig parlar amb un amic arran dels fets de Charlie Hebdo. És bastant terrible ser musulmà a França. Sembla que hagin de demostrar que són més francesos que ningú.

En una declaració pública, el president francès, François Hollande, va apuntar l'"exèrcit gihadista de l'Estat Islàmic" com a autor d'un "acte de guerra contra França" comès divendres a París.

"El que es va produir ahir [divendres] a París i a Saint Denis -on és l'Estadi de França- és un acte de guerra, i enfront de la guerra el país ha de prendre les decisions apropiades", va anunciar Hollande, en una breu declaració al final d'un Consell de Defensa amb diversos membres del seu govern després de l'onada d'atacs de divendres a una sala de festes, diversos restaurants i l'icònic estadi de futbol.

"És un acte de guerra que estava preparat, organitzat i planificat des de l'exterior i amb complicitats interiors que la recerca establirà", va subratllar el cap d'Estat, que va decretar tres dies de dol per aquesta "barbàrie absoluta".

Per al president, els gihadistes pretenien atemptar contra "els valors que defensem per tot el món, contra el que som, un país lliure que parla al conjunt del planeta".

Va anunciar a més que compareixerà demà davant el Parlament per informar de les mesures que es planteja adoptar, amb una mobilització de les forces de seguretat i de l'Exèrcit "al major nivell de les seves possibilitats", la qual cosa significarà que en els propers dies els militars patrullaran pels carrers de París.

Després d'apel·lar a la unitat nacional, onze mesos després dels atacs de gener a la revista satírica Charlie Heddo i a un supermercat jueu a París, va assegurar que "França és forta i, encara que pugui ser ferida, s'aixeca sempre i res podrà tombar-la".

Paral·lelament, des de Viena, el seu ministre dExteriors, Laurent Fabius, va instar la comunitat internacional a intensificar "la coordinació internacional" en la lluita contra el terrorisme.

"Els atacs de la nit del divendres a París evidencien que és més necessari que mai coordinar la lluita internacional contra el terrorisme", va dir Fabius a la premsa a la capital austríaca, on participa en una cimera sobre el procés de pau a Síria, en què participen diversos països d'Europa i l'Orient.

Els set terroristes que van atemptar divendres en diferents punts de París s'havien dividit en tres ?equips diferents per cometre els crims, segons va informar el fiscal general de França, François Molins. Els que van anar a la sala Bataclan van fer al·lusions a Síria i l'Iraq durant l'atac en què van morir 89 persones.

Dels set terroristes implicats en els sis atacs, ?al?menys cinc van ser neutralitzats per la policia, segons el fiscal, que també va precisar que la investigació oberta a la Fiscalia de París pretén determinar el que va succeir, el perfil dels autors, el seu recorregut i l'existència de possibles còmplices.

Un dels implicats en l'assalt al Bataclan era un delinqüent comú francès de 29 anys. El terrorista va poder ser identificat gràcies a les empremtes dactilars extretes d'un dels seus dits seccionats, va dir Molins, que va agregar que la policia ja li havia obert una fitxa S (considerat sospitós) per radicalisme el 2010.

Aquest home, originari de la localitat de Courcouronnes, a uns 35 quilòmetres al sud de París, havia estat condemnat fins en vuit ocasions per delictes comuns, però malgrat això mai havia arribat a passar per presó, va explicar el fiscal.

A més, Molins va assenyalar que al costat de l'Estadi de França, on van tenir lloc tres explosions (de les quals dues probablement van ser produïdes per diversos terroristes suïcides), les forces de seguretat van trobar un passaport sirià, d'un jove nascut el 1990. El document havia estat registrat el passat 10 d'octubre a l'illa grega de Leros, segons va informar el ministre hel·lè de Protecció Ciutadana, Nikos Toskas. Al portador del passaport se li van agafar les empremtes dactilars, que ja s'han enviat a França.

Pel que fa a l'atac a l'Estadi de França a Saint-Denis, almenys un dels terroristes tenia una entrada per presenciar el partit entre França i Alemanya, però no va poder aconseguir el seu objectiu d'arribar a la grada perquè la seva armilla explosiva va ser detectada en un dels controls de seguretat a les portes del recinte. En ser descobert, el terrorista va fugir i va immolar-se.

Els terroristes d'Estat Islàmic van reivindicar ahir els atemptats. "Vuit germans abillats amb cinturons explosius i ametralladores van atacar objectius seleccionats amb precisió en el cor de la capital francesa", va assenyalar l'EI en un comunicat difós a internet.

Bataclan, en el punt de mira

La sala Bataclan, escenari principal dels atemptats perpetrats divendres a París, ja havia estat objecte d'amenaces i estava en el punt de mira dels terroristes "per estar regentada per jueus", informava ahir la revista Le Point.

Durant els interrogatoris el febrer passat als membres del grup terrorista Jaish al-Islam (L'armada de l'Islam), responsables de l'assassinat d'un estudiant francès al Caire en 2009, es va poder escoltar que tenien un projecte d'atemptat contra aquesta sala de propietaris jueus, segons els enregistraments de la Direcció general de Seguretat Interior francesa (DCRI).

El 2007 i el 2008, la discoteca parisenca ja havia estat objecte d'amenaces més o menys radicals a causa de l'acolliment de conferències d'organitzacions jueves com la de la Policia de Fronteres d'Israel.

A Internet un vídeo mostrava una desena de joves amb la cara coberta amb els seus habituals kufiyas (mocador), en el qual amenaçaven els responsables de Bataclan per l'esmentada reunió, informació que recollia per aquesta data el diari Le Parisien.

No obstant això, el que va seramo del local durant 40 anys, Pascal Laloux, va afirmar que l'establiment havia estat venut el setembre a altres propietaris, segons recollia ahir el diari israelià The Times of Israel.

Per la seva banda, el grup de rock nord-americà Eagles of Death Metall, que estava actuant a la sala quan van començar els trets contra els espectadors, havia estat de gira per Israel i ja havia sofert nombroses advertències de boicot.

Detingut un home a Gatwick

Un home de 41 anys estava sent interrogat ahir per la policia britànica després de la troballa del que semblava ser un arma de foc a l'aeroport londinenc de Gatwick, van informar fonts policials. La policia el va detenir després que tirés un paquet sospitós en una paperera de l'aeroport que contenia una arma de foc. El superintendent de la Policia del comtat de Sussex, Nick May, va dir que l'home seria interrogat per establir "les circums?tàncies de l'incident"

L'home, que procedeix de França i la identitat del qual no ha estat facilitada, va ser detingut ahir al matí. La terminal, una de les dues que té Gatwick, el segon aeroport del Regne Unit, va ser reoberta després de romandre tancada diverses hores, segons la policia. Les forces de l'ordre van rebre al matí una denúncia sobre les "activitats sospitoses" d'un home a qui se'l va veure llançant un paquet en una paperera.