El primer ministre de França, Manuel Valls, va advertir ahir a l'Assemblea Nacional del "risc d'armes químiques i bacteriològiques" en futurs atacs terroristes. "Actualment no cal excloure res. Ho dic amb totes les precaucions que s'imposen, però ho sabem i ho tenim en compte: pot haver-hi risc d'armes químiques i bacteriològiques", va explicar-se.
"Estem en guerra. No en una guerra a la qual la història ens ha acostumat tràgicament. Una nova guerra, exterior i interior, en la qual el terror és el primer objectiu i la primera arma", va afegir Valls, que va enumerar els atemptats que ha tingut França en l'últim any -des de l'atac a Charlie Hebdo i a un supermercat jueu el gener, als de divendres i temptatives com l'acció a l'agost contra un tren Thalys. "És una guerra en què el front de combat es desplaça constantment i és en el cor de la nostra vida quotidiana", va agregar Valls, que la va descriure com "una guerra planificada i duta a terme per un exèrcit de criminals".
Segons Valls, la "novetat és la forma d'operar, que evoluciona sense parar. La macabra imaginació dels qui donen les ordres no té límits: fusell d'assalt, decapitació, bombes humanes, armes blanques... o tot alhora, perpetrats per individus, comandos particularment organitzats", va dir.
Prorrogat l'estat d'emergència
Els diputats francesos van aprovar ahir de manera pràcticament unànime perllongar tres mesos la durada de l'estat d'emergència al país i reforçar aquest règim d'excepció, presentat pel govern com a indispensable per contrarestar l'actual amenaça terrorista. L'aprovació va aconseguir 551 vots a favor, sis en contra i una abstenció. I en conèixer el resultat, Valls va voler emfatitzar que França envia un missatge "molt clar" que el país està "en peu" de guerra, "els combatrà" i els destruirà.
L'actual estat d'emergència, de dotze dies de durada, es va decretar a les onze de la nit de divendres per al territori metropolità i Còrsega, i dimarts es va ampliar als territoris francesos d'ultramar per coherència amb la resta del dispositiu.
L'aprovat ahir ho perllonga tres mesos a partir del 26 de novembre, data en la qual expira el decret del dia 14, un període que la dreta voldria haver allargat a mig any, en apuntar que "es queda curt", i que alguns ecologistes preferien haver limitat a dos mesos.
El text aprovat amplia l'assignació del règim de residència vigilada a persones el comportament de les quals, companyies o declaracions es presentin com una amenaça per a la seguretat o ordre públic.
Alguns d'aquests individus podrien ser obligats a portar un braçalet electrònic, segons una reforma que valida també l'eventual bloqueig de pàgines web i xarxes socials que facin apologia del terrorisme.
El text, que avui serà sotmès a la votació del Senat, on no es preveuen obstacles a donar-hi el llum verd, possibilita igualment la dissolució d'organitzacions vinculades a persones a les quals se'ls hagi assignat aquest tipus d'arrest domiciliari.
