El Parlament va fer ahir al Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions per oposar-se a la impugnació de l'Estat a la resolució independentista. En el document, la cambra defensa que la resolució és una "simple instrucció indicativa per la qual es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant".
Per això, interpreten que no té "efectes jurídics", ja que no "obliga" formalment el Govern a complir-la, i se circumscriu només al debat polític. Indica que les resolucions no tenen la força legal per "anul·lar" l'aplicació del principi de legalitat i no es pot pressuposar que l'executiu incomplirà la llei tot i que una moció l'insti a fer-ho.
La Constitució, recorden, no estableix límits al debat polític i permet defensar postulats inconstitucionals. "Una resolució de la naturalesa de la Resolució 1/XI, de 9 de novembre, no té capacitat de produir cap infracció constitucional encara que la voluntat que expressa no s'ajusti al marc constitucional, perquè no té l'element de juridicitat necessària per infringir-lo", expressen els lletrats del Parlament en les al·legacions contra la impugnació de la resolució independentista, suspesa cautelarment pel TC des de l'11 de novembre.
Els serveis jurídics reconeixen, doncs, que el Govern no està obligat a complir les resolucions del Parlament, fet pel qual no es pot pressuposar que acabi incomplint la llei encara que es pugui extreure del document aprovat pel ple el 9 de novembre.
Un acte polític
"El risc que aquestes iniciatives puguin tenir connexió amb la resolució impugnada mai pot ser utilitzat per judicialitzar-les a manera de control preventiu", conclouen. La resolució independentista "és un acte parlamentari de naturalesa estrictament política" i, segons l'escrit d'al·legacions, "expressar una voluntat, aspiració o desig de la cambra" només pot ser subjecte als mecanisme de control de caràcter polític, quedant-ne exclòs un tribunal com el TC.
La doctrina constitucional més recent defensa el contrari. La sentència del 2013 contra la declaració de sobirania del Parlament ja expressava que "les relacions parlamentàries d'impuls polític poden produir efectes jurídics, encara que no siguin vinculants". Una doctrina que el Parlament demana que sigui "replantejada" per "preservar l'equilibri de les institucions de manera que es garanteixi que el Parlament pot exercir les funcions que li atribueix el marc constitucional i estatutari".
