Artés, un precedent per al Parlament

El 2011 la CUP va cedir 2 regidors per afavorir un ajuntament d'esquerres sense ser al govern

04.12.2015 | 07:43
Un ple del mandat passat, a Artés

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha suggerit que la seva formació cedeixi dos vots a Junts pel Sí per desencallar l'inici del procés cap a la independència si es garanteix un pla de xoc social "real i concret". La proposta, que crida a l'entesa per un objectiu comú, no és nova dins la CUP. Té un precedent al Bages, en concret, a la població d'Artés, on els cupaires van cedir dos dels seus tres regidors per, en aquell cas, afavorir un ajuntament d'esquerres sense ser al govern.
Era l'11 de juny del 2011 i feia dues setmanes que hi havia hagut eleccions municipals. S'havia de celebrar el ple de constitució de l'Ajuntament, en el qual s'havia d'investir un alcalde, però hores abans del seu inici no hi havia res tancat.
I és que aquells comicis van deixar uns resultats similars als que hi va haver el 27-S, en el sentit que cap partit va obtenir la majoria, situada en els set regidors. CiU en va obtenir cinc, la CUP tres, el GUA (ERC) tres més i Progrés (PSC) en va aconseguir dos.
Durant les setmanes prèvies hi va haver reunions i més reunions, a totes bandes. CiU necessitava dos vots, però va topar amb tres partits d'esquerres que, de seguida, li van dir que no. La clau, doncs, la tenien la CUP, ERC i PSC. Tots tres sumaven majoria i aparcaven els convergents a l'oposició, però el pacte no va arribar. En les trobades, la CUP es va fer un fart de repetir la paraula "programa" i va posar com a condició primordial el respecte cap a la seva manera de treballar "més assembleària, més horitzontal", deia el seu cap de llista, Ernest Clotet.
Cap dels tres partits no volia CiU al govern, i fins i tot ERC i PSC van proposar investir el candidat de la CUP i deixar que la formació governés en minoria. Però això no va passar. El qur va succeir és que la CUP, després d'una assemblea de darrera hora, va decidir donar dos dels seus tres vots al líder d'ERC, que acabaria formant un govern amb el PSC.
D'aquesta manera, la CUP facilitava el govern d'esquerres, però optava per quedar-se a l'oposició. Va ser una decisió "coherent", en paraules de Clotet, perquè, malgrat la seva voluntat de donar un gir al govern municipal, va dir, "no hem assolit l'acord i preferim treballar des de l'oposició".
La comparació amb el panorama català actual presenta diferències: la primera i bàsica per a les bases de la CUP és que a qui han de donar suport és a Mas, "la cara de la corrupció", diuen. Però també presenta similituds en la línia de la teoria del mal menor: es dóna suport a CiU, sí, però llegint l'article de David Fernàndez es desprèn que creu que és millor això que tornar a passar per les urnes. De la mateixa manera que l'assemblea local d'Artés segurament va prioritzar que el poble tingués un govern d'esquerres (tot i que no tant a l'esquerra com haurien volgut, van dir) abans que tenir-ne un de CiU.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema