CDC, a partir del seu candidat a les generals Francesc Homs (Democràcia i Llibertat, DiL), va obrir la porta a participar en una ponència de reforma constitucional, tot i que només per defensar-hi la independència de Catalunya, un punt per al PPC innegociable perquè la Carta Magna ha de disposar del màxim consens.

El primer diumenge de la campanya de les generals va coincidir amb la celebració del Dia de la Constitució i en els actes de les Corts la qüestió catalana ha estat molt present. Un dels protagonistes va ser el líder de Ciutadans, Albert Rivera, candidat a la presidència del govern, que va destacar que quan hi ha "un escac a la democràcia espanyola a Catalunya" és important estar junts, per la qual cosa va convidar els que volen trencar la Constitució a tornar al consens.

En paral·lel, unes 500 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, es van manifestar a Barcelona en defensa de la Constitució i de la unitat d'Espanya i per mostrar alhora el rebuig al moviment separatista català, convocats pel Moviment Cívic d'Espanya i Catalans amb motiu del Dia de la Constitució. La celebració del Dia de la Carta Magna, amb el suport de més del 90 % dels catalans el 1978, va centrat actes de campanya com el del candidat de DiL al 20-D, Francesc Homs (CDC), que va qualificar les propostes de reforma de la Constitució d'"actes de cinisme" perquè "ja s'ha fet la reforma" per "la porta del darrere", encara que va avançar que la seva formació sí que aniria a una ponència constitucional per defensar-hi la independència.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va respondre-li que els seus diputats no participaran en cap comissió de reforma de la Constitució al Congrés o el Senat, ja que el seu "objectiu no és aquest", sinó "el d'obrir la porta a Catalunya a un procés constituent".En un acte electoral a la sala Sant Domènec de la Seu d'Urgell, davant d'un centenar de persones, Rovira va voler deixar ben clar que els republicans no es dedicaran a res més que no sigui "refermar" el procés independentista des de Madrid.

D'altra banda, el número dos d'ERC a les generals, Joan Tardà, va criticar la Constitució de 1978, que, segons va dir, "ens va col·locar quatre grillons" als catalans, però va remarcar que "ara els segadors només tenen una arma, els vots".

També l'exministra i cap de llista del PSC, Carme Chacón, va avisar que només el vot al PSOE garantirà una reforma "real i tan aviat com sigui possible" de la Carta Magna, que requereix un canvi "profund" després de 37 anys de "pau i democràcia".

Per la seva banda, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va apel·lar al vot dels "independentistes pragmàtics" per sotmetre a referèndum a Catalunya una disposició addicional de la Constitució que blindi competències en llengua i cultura i garanteixi el concert econòmic.

En un acte a Barcelona, la presidenta del PPC i candidata del partit al Senat, Alícia Sánchez-Camacho, va afirmat que el seu partit està obert a una possible reforma de la Constitució sempre que es faci amb el màxim consens, que es tingui clar què es vol modificar i que no serveixi per "cedir davant dels independentistes".

En paral·lel, el candidat d'En Comú Podem per Barcelona, Xavier Domènech, va demanar que després del "canvi real" produït a molts municipis el maig passat es facin "processos constituents a tots els pobles d'Espanya", una transició de règim que en el cas de Catalunya aniria precedida d'un referèndum, que defensa també Podemos des de Madrid.