L'ultradretà Front Nacional (FN) va aconseguir a la primera volta de les regionals franceses la seva tercera victòria a escala nacional en un any i mig, una ascensió fulgurant que ha col·locat el partit que lidera Marine Le Pen al centre del debat polític.

Es tracta del millor trampolí possible perquè la líder ultradretana afronti en bona situació les pròximes eleccions del país, les presidencials del 2017, la veritable ambició que té.

Després d'haver vorejat el 25% dels vots en les europees del maig del 2014 i haver-lo superat per poc a les departamentals del març, l'FN va tornar a ser aquest diumenge el partit més votat, amb més del 28% dels sufragis, 1 punt més que la dreta tradicional de Nicolas Sarkozy i cinc més que els socialistes del president François Hollande. Le Pen obliga així els seus teòrics rivals el 2017 a ballar al ritme que ella dicta, segons analitza la professora del Centre d'Estudis Europeus de Sciences Po, Nonna Mayer, especialista en el Front Nacional. La líder ultradretana marca l'agenda i els partits tradicionals segueixen la seva petja, afegeix la politòloga.

Els atemptats del 13 de novembre a París "no han fet més que accelerar el procés", opina Mayer, que considera que "les mesures adoptades pel govern, especialment l'extensió de l'estat d'emergència, creen en l'electorat la sensació que té raó". El seu discurs de tancament de fronteres, control de la immigració i estigmatització dels musulmans va rebre un suport amb els atemptats gihadistes, planificats i comesos per musulmans residents a Europa i que es van beneficiar de la permeabilitat de les fronteres europees per viatjar a Síria.

"Des del segle XIX la ultradreta proposa respondre als desafiaments geopolítics amb el tancament de la societat", assenyala al diari Libération l'investigador Nicolas Lebourg, que considera que cada cop que el context es radicalitza el seu suport puja.

Per la seva banda, Pascal Perrineau, també professor a la prestigiosa Sciences Po, va dir a Efe que l'oferta extrema de l'FN s'ha trobat amb una "demanda radicalitzada" després del 13-N. Una cosa semblant ja va succeir a principi de segle, apunta, quan el fundador i llavors líder de l'FN, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir passar a la segona volta en les presidencials del 2002, mesos després dels atemptats de l'11-S als Estats units.

A diferència del seu progenitor, a qui va substituir el 2011, Marine -eurodiputada des del 2004- ha estabilitzat el seu suport electoral, que en època del fundador s'havia habituat als alts i baixos.

Més jove, més dinàmica, més telegènica i menys polèmica, la líder de l'FN arrossega gairebé de forma constant uns sis milions de votants, un suport important que, en funció de la participació, li permet pesar més o menys en el panorama polític.