Els principals partits francesos, després dels resultats de les regionals de diumenge, van començar ahir a preparar les presidencials del 2017, un objectiu que cohesiona el Front Nacional (FN), però que genera tensions internes a conservadors i socialistes. Totes les formacions van trobar motius per a la satisfacció però també per a la decepció en els resultats de la vigília.

L'FN de Marine Le Pen no va aconseguir cap victòria malgrat el seu rècord històric de vots, mentre que la dreta moderada va guanyar en vots i va conquistar set de les tretze regions, però el resultat va ser menys brillant del que s'esperava.

Els socialistes del president François Hollande van limitar les pèrdues amb cinc regions, però van perdre els cinquens comicis des de la seva arribada al poder el 2012 i, sobretot, van cedir París a la dreta. Paradoxalment va ser en Els Republicans de Nicolas Sarkozy, aritmèticament guanyadors de l'escrutini, on les diferències internes van ser més violentes. L'expresident va ser criticat per la línia política del partit, considerada massa a la dreta, i per no haver retirat els seus candidats a les regions on no tenia opcions de triomf i hi havia risc de victòria del FN, cosa que sí que van fer els socialistes.

L'agrupació preveu triar el seu candidat a l'Elisi després de l'estiu en unes primàries, i aquesta campanya ja ha començat.

L'exprimer ministre Alain Juppé, que encarna una dreta més moderada, apareix com el principal rival de Sarkozy, que oficialment no ha dit que s'hi presentarà.

Davant les crítiques, la resposta de Sarkozy no es va fer esperar i va anunciar un canvi en la direcció del partit a partir del gener, que afectarà sobretot el seu número dos, l'exministra Nathalie Kosciusko-Morizet, molt crítica amb l'estratègia de la formació en la nit electoral.

"Pensar que el partit es reforça amb purgues és una vella idea estalinista", va dir Kosciusko-Morizet, que va rebre el suport de Juppé, per a qui "l'expulsió no és mai una bona resposta".

Sarkozy va començar a maniobrar també per avançar les primàries, una idea a la qual són hostils els altres homes del partit.

Més calmada va ser la ressaca electoral al Partit Socialista, mostra que, tot i que derrotats, creuen que els resultats són menys dramàtics del que s'esperava.

Tot i que van perdre el quasimonopoli regional conquerit el 2010 i que només van conservar cinc bastions, els socialistes van recordar que els sondejos els anunciaven com a molt dues victòries. Però el conformisme no va evitar l'aparició de veus discordants procedents de l'ala més esquerrana, que va demanar un gir al govern de François Hollande per "respondre als autèntics problemes dels francesos", en paraules del diputat del sector crític Christian Paul.

"Els francesos ens retreuen haver-nos allunyat dels principis socialistes i això ho han patit molts dels nostres candidats a les regionals", va assegurar el diputat, que va assenyalar que el PS "ha sobreviscut, però no pot mantenir el mateix rumb".

El primer ministre, Manuel Valls, que en la nit electoral va demanar no caure en el conformisme davant l'avanç del FN, es va reunir amb Hollande.

De moment no hi ha crisi de govern i fins i tot es manté en l'executiu el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, que va guanyar a Bretanya, la qual cosa contravé el principi d'acumulació de càrrecs d'Hollande.