La crisi econòmica i la relació entre Catalunya i Espanya van centrar el debat d'ahir entre els set caps de llista a Barcelona, a TV3. El debat va estar marcat per la manca d'arguments i per la interrupció constant dels diferents candidats.

Va ser en la segona part quan es va abordar de forma explícita la relació entre Catalunya i l'estat espanyol. En aquest punt el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, va preguntar al d'En Comú Podem, Xavier Domènech, "quant temps hem d'esperar perquè hi hagi un referèndum?" si "mai tindrem una majoria de dos terços al Congrés", i va recordar que "aquí ja hem votat una república catalana". El candidat d'En Comú Podem es va mostrar convençut que "aquest serà el primer cop que els catalans podran votar el dret a decidir en unes eleccions generals" i va insistir que no cal una majoria de dos terços al Congrés per fer el referèndum.

Per la seva banda, Josep Antoni Duran i Lleida (UDC), va proposar blindar diferents aspectes com el concert fiscal, la llengua i la cultura, en la mateixa línia que es va expressar la socialista Carme Chacón, que va defensar una reforma federal de la Constitució. Juan Carlos Girauta (C'S) per la seva banda va acusar Rufián de voler estavellar els catalans contra "un mur" perquè una independència "unilateral no convencerà ni la reconeixerà ningú" i va insistir que "fora de la llei no hi ha res", argument similar al que va usar el candidat del PP Jorge Fernández Díaz.

Abans, en el primer bloc del debat, sobre el funcionament d'Espanya, els candidats van xocar quan es va posar sobre la taula el dèficit fiscal català i el FLA, cosa que va derivar en un intercanvi caòtic de retrets creuats a múltiples bandes.

Va ser Rufián qui va encendre la metxa dirigint-se a Fernández Díaz, a qui va dir que "haurà estat el seu àngel de la guarda qui li haurà dit que Espanya va bé, però això es cura a la cua de l'atur. Espanya no va bé i Catalunya té un dèficit fiscal de 15.000 milions d'euros".

Girauta el va tallar per "acabar amb una mentida generalitzada", i Rufián va ironitzar que Jorge Fernández Díaz "no necessitava la seva ajuda, encara que Ciutadans i PP comparteixin plantejaments".

I mentre el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, va considerar que és "evident" l'existència d'un dèficit fiscal, Chacón va recordar el "magnífic" llibre de l'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell que desmenteix l'existència d'aquesta xifra de dèficit que denuncia l'independentisme, les xifres del qual va avalar Girauta. Tallant-se constantment els uns als altres, Duran va reclamar que les balances fiscals siguin elaborades per "algú que no sigui ni Estat ni Generalitat" i Domènech va considerar que els problemes de Catalunya no es deuen únicament a aquesta qüestió, sinó a les polítiques de reformes laborals i creació de precarietat que "passen aquí i allà".

Va ser llavors quan va brollar la qüestió del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que Rufián va titllar d'"indecència total i absoluta", argument que va ser replicat per Fernández Díaz: "ha de ser la primera vegada que es demana una indecència de genolls -en al·lusió al conseller d'Economia Andreu Mas-Colell. Si no fos pel FLA i el Fons a proveïdors, Catalunya estaria en fallida".

Duran, però, va lamentar que el PP "ha utilitzat el FLA per humiliar", mentre Homs i Chacón es van embrancar en una discussió quan l'exministra va recordar que van ser CiU i PP els que "van aprovar una llei d'estabilitat pressupostària" que permetia la "intervenció" de les finances de la Generalitat.

D'altra banda, Domènech va denunciar la precarietat del mercat laboral en una Espanya que "no va bé" i en què "el 25% de contractes que es fan duren menys de set dies". "No falti a la veritat. Els contractes d'un mes són el 0,96% del total", li va respondre Fernández Díaz. Chacón va replicar al ministre d'Interior i al PP que "no sé en quin món viuen" perquè "hi ha 100.000 persones menys empleades a Espanya i el 25% de contrac-tes nous són de menys d'una setmana", i va manifestar el seu "temor" davant el contracte únic que proposa Ciutadans.

Duran va admetre que CiU va votar la reforma laboral del PP que, al seu parer, "ha ajudat les pimes" a tenir més flexibilitat, però va matisar que ara ja "no cal aprofundir més en aquesta flexibilitat, com sí que proposa el contracte únic de Ciutadans".

Un rebuig a aquesta proposta de Ciutadans que va evidenciar també ERC, que la va qualificar de "contracte escombraries i neoliberalisme del bo, és més de dretes que Rajoy", mentre que Domènech va qüestionar que sigui constitucional. Girauta, al seu torn, va sortir en defensa de la mesura i va negar que sigui de dretes.