El PP es manté com a primera força política en 39 províncies

El bipartidisme entre populars i socialistes ha perdut força a les grans províncies en favor de les candidatures de Podem i Ciutadans

21.12.2015 | 00:00

La convulsió de les eleccions generals trencant el bipartidisme ha estat més palpable a les grans províncies, on el Partit Popular i el PSOE han tingut una veritable sagnia d'escons, mentre que han salvat els mobles en les circums-cripcions més petites.
El PP ha guanyat en un toal de 39 províncies, mentre que el PSOE s'ha alçat amb el triomf en sis -fa quatre anys només va guanyar a Sevilla i Barcelon-, Podem arrasa a Àlaba i Guipúscoa i la seva marca catalana, En Comú Podem, aconsegueix la victòria a Barcelona i Tarragona. Analitzant les dades de l'escrutini dels vots, es comprova que el bipartidisme del Partit Popular i del PSOE perd força a les grans províncies, en favor de Podem i Ciutadans. Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Alacant, Màlaga i Múrcia, que són només el 13 per cent de les circumscripcions, posaven en joc 126 diputats, i és en aquestes províncies precisament on el PP i el PSOE registren la major part de les seves pèrdues.
El PP, en concret, s'hi deixa 25 dels 63 escons que perd respecte al 2011, mentre que dels 20 diputats menys que tindrà el grup socialista, onze s'han quedat en el camí d'aquestes set grans circumscripcions, que és on es reparteixen més diputats.
Per contra, hi ha 28 províncies en les quals, per població, es trien cinc o menys diputats, i és en aquestes places on el bipartidisme aconsegueix mantenir-se a flotació, i fins i tot en algunes d'elles, com és el cas de Segòvia, Jaén, Conca i Ciudad Real només el PP i el PSOE hi obtenen representació. Són en realitat el 52 per cent de les circumscripcions, però només escullen un centenar de diputats al Congrés.
La Llei d'Hondt per la qual es regeix el sistema electoral espanyol beneficia els grans partits en aquestes petites províncies, on aconseguir un escó costa fins a gai-rebé el 20 per cent del total dels sufragis. Un sistema que en aquestes circumscripcions no ha beneficiat els partits emergents, que, no obstant això, s'han fet un forat a les províncies amb unes dimensions mitjanes i, en molts casos, ha estat a costa del Partit Popular.
Amb tot, el PP es manté com a primera força política en un total de 39 províncies: Albacete, Alacant, Almeria, Astúries, Àvila, Balears, Burgos, Càceres, Cantàbria, Castelló, Ceuta, Ciudad Real, la Corunya, Conca, Granada, Guadalajara, Huesca, León, Lugo, Madrid, Melilla, Murcia, Navarra, Ourense, Palència, Las Palmas, Pontevedra, La Rioja, Salamanca, Santa Creu de Tenerife, Segòvia, Sòria, Terol, Toledo, València, Valladolid, Zamora i Saragossa. En alguns casos, com a Càceres, el PP empata a diputats amb el PSOE, però té més vots. Els socialistes, per la seva banda, guanyen a Badajoz, Cadis, Còrdova, Huelva, Jaén i Sevilla, però han perdut Barcelona, on la llista de Carme Chacón no ha tingut la sort del 2011.
El Partit Popular va guanyar les eleccions a Galícia, on va aconseguir deu dels escons que hi havia en joc, encara que n'ha perdut cinc mentre que la coalició en Marea amb sis diputats obté un resultat històric en aquesta comunitat autònoma, que fins ara era un feu dels populars..

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema