La gamma de colors dels dos mapes que il.lustren aquesta pàgina -que identifiquen les forces guanyadores a cada municipi de les nostres comarques en les eleccions generals de diumenge i les del 2011- evidencia el canvi cromàtic (i, per tant, polític) que s'ha produït en aquest salt de quatre anys. Resumint, l'ascens que han experimentat dues formacions com Esquerra Republicana i En Comú Podem ha tacat amb noves tonalitats el que el 2011 va ser una aclaparadora capa monocolor convergent.

Aquesta formació, fa quatre anys amb Unió i ara en solitari amb la seva formació hereva sota la denominació de Democràcia i Llibertat, manté encara un clar domini sobre el conjunt d'aquest territori, però el descens, poble per poble, és més que evident.

Traduïm les paletes de colors en xifres. La de fa quatre anys es resumeix ràpid. Els dos mapes que il.lustren la pàgina corresponen a les comarques del Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Cerdanya i Anoia. En total, 136 municipis. D'aquests, a les eleccions generals del 2011 CiU va esdevenir primera força en 130. Només sis van quedar fa quatre anys fora de les seves mans i tots van recaure llavors en el PSC: el Pont de Vilomara (Bages), Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà); i Cabrera d'Anoia, Santa Margarida de Montbui, Vallbona i Vilanova del Camí (Anoia).

Aquells 130 triomfs convergents es van transformar diumenge, sota la marca Democràcia i Llibertat, en un terç menys, concretament 87. I no és precisament el PSC (únic partit que el 2011 va fer alguna ombra a Convergència en la victòria per municipis) el que ha propiciat aquest daltabaix.

De fet, els socialistes també han estat víctimes dels qui han tacat la capa monocolor, ja que en aquesta ocasió només s'han fet seu un únic poble: Súria (Bages). A l'Anoia, on quatre anys enrere van sortir victoriosos de quatre pobles, tampoc no hi han sumat cap triomf parcial.