Madrid reforça el seu lideratge econòmic a l'estat durant la crisi

L'economia catalana cau el 8,6 % entre el 2008 i el 2013, el doble que el descens que en aquests anys va experimentar la capital espanyola, molt lluny del 13, 2 % d'Astúries

28.12.2015 | 07:41

Els indicadors econòmics dels darrers trimestres a Catalunya ofereixen dades per a l'optimisme: un creixement vigorós del PIB, una important evolució a l'alça de les inversions estrangeres, nous rècords exportadors i la recuperació de la inversió industrial interna. No obstant això, si fem un cop d'ull enrere i analitzem els anys més durs de la crisi econòmica recent, ens adonarem que Catalunya s'ha comportat pitjor que la mitjana estatal. Entre el 2008 i el 2013, el PIB català va caure el 8,6 %, el doble que el de Madrid (-4,3 %). De fet, la capital de l'estat -on es concentren la majoria de seus de les grans multinacionals i de l'administració de l'estat- és el territori que millor ha passat els anys de crisi, cosa que ha contribuït a reforçar-ne el lideratge econòmic.
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística publicades la setmana passada constaten que el conjunt de l'estat avança a dues velocitats. Respecte al PIB per càpita, Madrid, el País Basc i Navarra es destaquen per sobre de la resta, mentre que pel que fa al creixement econòmic, en els darrers mesos cal destacar, a més de la capital de l'estat, els territoris de l'arc mediterrani.
Madrid va registrar l'any 2014 el PIB nominal per càpita més alt, de 30.755 euros per habitant, seguida del País Basc (29.277 euros) i Navarra (27.709 euros). Una mica més despenjada, i ja per sota la mitjana de la Unió Europea, queda Catalunya (26.624 euros).
A l'extrem oposat, les comunitats autònomes amb menor PIB per càpita van ser Extremadura, amb 15.457 euros per habitant, Andalusia (16.577) i la ciutat autònoma de Melilla (16.726).
La mitjana espanyola es va situar en 22.412 euros i la de la Unió Europea en 27.400 euros per habitant.
En termes relatius, el PIB per càpita de Madrid va ser el 37,2 % superior a la mitjana estatal de l'any 2014, el del País Basc el 30,6 %, el de Navarra el 23,6 % i el de Catalunya el 18,8 %. A la franja baixa, el PIB per habitant d'Extremadura es va situar el 31 % per sota del registre nacional, seguida d'Andalusia, amb el 26 % menys de mitjana.
Les comunitats que van tenir un major creixement del PIB en termes de volum el 2014 van ser la Rioja (2,0%), el País Valencià (1,9 %) i Múrcia (1,8 %), segons les últimes dades de la Comptabilitat Regional.
L'INE assenyala que el 2014 va haver-hi un creixement de l'1,4 % del PIB espanyol, superat, a més de per les tres autonomies esmentades, per les Canàries, Catalunya, Madrid i Navarra i, alhora, l'increment va ser igualat per Aragó.
Els territoris que van obtenir registres més baixos en termes de variació van ser Castella-la Manxa (0,3 %), Galícia (0,4 %) i Astúries. L'INE compara les dades del PIB del 2014 amb els del 2010 i resulta que a tot arreu ha descendit, més a Astúries (-2,2) i Cantàbria (-2,0) que a les regions menys afectades: les Balears (-0,4) i les Canàries (-0,5).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema