La responsable d'incidència política i social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Pascale Coissard, va alertar que actualment només hi ha disponibles i habilitades 91 places per a refugiats al territori català, totes ocupades. En aquest sentit, Coissard va afirmar que les places que havien d'obrir-se per a l'acollida de refugiats a Catalunya, xifra que oscil·lava entre les 1.000 i les 5.000, era una aproximació respecte a les 17.680 persones reubicades de Grècia i Itàlia que havien d'arribar a l'estat espanyol.
En el cas de la CCAR, 63 de les 123 noves sol·licituds realitzades el 2015 eren de nacionalitat ucraïnesa i 4 eren sirianes, encara que Coissard va precisar que aquesta entitat atén moltes persones sirianes, una comunitat que sol formular la sol·licitud d'asil a Ceuta-Melilla en la majoria d'ocasions.
A més, la responsable de l'entitat explica que tant la CCAR com la Creu Roja assenyalen que Catalunya té unes necessitats especials d'asil, ja que l'any 2014 s'hi van sol·licitar 785 sol·licituds i només es disposava de 28 places d'acollida, 10 de les quals eren gestionades per CCAR i les 18 restants entre l'associació ACCEM i la Creu Roja.
Per la pressió exercida des de la xarxa Asil.Cat, s'han obert 91 places a Catalunya gràcies al Reial Decret aprovat pel Consell de Ministres l'11 de setembre passat, establert amb l'objectiu d'adaptar la seva capacitat les necessitats existents després de l'augment de sol·licituds de protecció internacional. Malgrat això, les 91 places ofertes a Catalunya ja estan ocupades, encara que ACCEM i la Creu Roja treballen dia a dia per poder ampliar aquest nombre, per la qual cosa la xifra "segurament variarà".
Xifres que augmenten
El 2012 va caure el nombre de persones que van sol·licitar l'asil a Espanya, però a partir de llavors la xifra no ha parat d'augmentar, fet que Coissard va relacionar amb el conflicte sirià que va esclatar el 2011, ja que el 2014 el nombre de refugiats va ascendir fins als 6.000 i per al 2015 s'espera la xifra fos gairebé el doble. No obstant això, Coissard va afirmar que és una "quantitat ridícula" en comparació amb les més de 800.000 sol·licituds d'Alemanya, tot i que va ressaltar que si els números es posen a escala espanyola, la xifra triplica el nombre de sol·licituds de l'any 2012.
La representant de CCAR va informar que actualment hi ha 96 persones de la comunitat siriana amb l'expedient obert ateses per l'entitat, cosa que implica que no han obtingut encara l'estatut de refugiat. Sobre això, Coissard va especificar que la majoria dels sirians no obtenen l'estatut de refugiat, que és el que sol·liciten les persones que estan perseguides individualment al seu país, sinó que obtenen la protecció subsidiària, destinada a les persones que vénen d'un país on la violència és generalitzada.
La responsable d'incidència política i social de CCAR va recordar que l'ambaixada d'Espanya i altres ambaixades europees al Líban estan denegant els visats, "perquè per obtenir un visat Schengen has de demostrar que després podràs tornar al teu país d'origen, un retorn que els sirians no poden assegurar".
Davant d'aquesta situació, l'única solució és l'extensió familiar, un permís que poden sol·licitar aquelles persones que han obtingut algun tipus de protecció subsidiària o l'estatut de refugiat, i que poden fer l'extensió del seu estatut als seus familiars.
Coissard va lamentar que l'extensió familiar sigui un procés molt llarg, "dotze mesos com a mínim a la pràctica, depenent del país d'origen", i va afegir que és "molt desconegut a les ambaixades als països d'origen, i això fa difícil reunificar les famílies". En la CCAR, la primera nacionalitat que va sol·licitar l'asil a Barcelona el 2015 va ser la ucraïnesa, seguida dels hondurenys, els veneçolans i els sirians. "La nacionalitat afganesa també ha de tenir-se en compte, ja que sempre està entre les sis primeres nacionalitats que sol·liciten l'asil, igual que altres països de les Primaveres Àrabs i de Centreamèrica per la violència de bandes", va concloure Coissard.
