El cap del govern, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que, "de moment", no té previst reunir-se amb el nou President català, Carles Puigdemont, i va assegurar que prendrà mesures davant la fórmula de presa de possessió, si ho aconsellen els serveis jurídics, per preservar la legalitat.

L'absència d'una menció específica de la Constitució i el rei en una fórmula acordada entre Puigdemont i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, genera dubtes en l'Executiu central, que ha encarregat un informe als serveis jurídics.

A l'espera del resultat de les anàlisis dels serveis jurídics estatals, Rajoy va afirmar que el govern central prendrà les decisions que li semblin ajustades a la legalitat vigent i als interessos generals de tots els espanyols.

Però va remarcar que, tal com va ja avançar diumenge passat, no en deixarà passar "ni una" perquè aquesta és la seva obligació com a president del Govern espanyol, alhora que va explicar que "ara per ara" no preveu cap reunió amb Puigdemont.

La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar ahir a Puigdemont que és president "precisament per la Constitució espanyola".

En canvi, el diputat de Democràcia i Llibertat (DiL) Francesc Homs (CDC) va descartar que hi hagi "cap tipus de problema" per la fórmula amb la qual va prendre possessió Puigdemont i va assenyalar un antecedent protagonitzat pel basc Íñigo Urkullu.

Avís del Parlament

El lletrat major del Parlament avisa en un informe jurídic que l'Estat podria suspendre "immediatament" qualsevol llei o decisió relacionada amb la resolució independentista anul·lada pel Constitucional (TC), com futures "lleis de procés constituent, d'hisenda o de seguretat social".

Així ho va advertir el lletrat major, Antoni Bayona, en un informe del 15 de desembre sobre els efectes de la suspensió i declaració de nul·litat per part del TC de la declaració independentista aprovada el 9 de novembre al Parlament.

Segons l'informe, al qual ha tingut accés Efe, el lletrat assegura que "no és gens descartable que, davant una actuació futura del Parlament relacionada amb la resolució, l'Estat intenti promoure un incident d'execució i demani la nul·litat d'una decisió parlamentària per entendre que contradiu la sentència dictada".

Així, "deduiria de la sentència un efecte limitatiu o prohibitiu sobre futures decisions del Parlament que no depenen jurídicament de la resolució anul·lada".

El lletrat afegeix, tot i així, que "encara que les iniciatives tin- guessin relació temàtica amb la resolució i encara que aparentment es poguessin contemplar com un desenvolupament o una execució d'aquella, aquest fet podria ser objecte de retret polític, però difícilment podria ser considerat un incompliment de la sentència en termes estrictament polítics".

Però afegeix que, després de la sentència del TC i la doctrina que conté, "és possible que aquestes vies (recurs d'inconstitucionalitat o impugnació) siguin utilitzades per l'Estat contra qualsevol decisió del Parlament que tingui relació directa amb la resolució".

Especialment en relació amb "les lleis del procés constituent, d'hisenda i de seguretat social", apunta l'informe jurídic del Parlament. I remarca que, malgrat que els efectes jurídics de la sentència no impedeixen la tramitació d'aquestes iniciatives, "és innegable que el TC avança un judici de constitucionalitat amb relació a les actuacions futures que puguin insistir en la línia d'actuació política que empresa la resolució" del Parlament. Com també assevera que la "reiteració" de noves resolucions del Parlament "reiteratives" o amb "voluntat d'efectes anàlegs o semblants" podria considerar-se que "contravé" la sentència del TC. "Del contingut de la sentència es desprèn que aquest efecte obligatori s'ha d'estendre a qualsevol nova declaració de voluntat del Parlament que coincideixi amb la línia política expressada en la resolució, especialment d'aquelles que puguin insistir en la promoció i concreció del projecte polític d'un Estat independent al marge de la reforma constitucional".