El Tribunal Suprem dels EUA va decidir que revisarà l'apel·lació presentada pel govern per poder posar en marxa les mesures executives migratòries del president Barack Obama, que busquen suspendre temporalment la deportació de més de cinc milions d'indocumentats.
Aquestes mesures, anunciades per Obama el novembre del 2014, van ser bloquejades fa gairebé un any arran d'una demanda presentada per un total de 26 estats, majoritàriament governats per republicans i liderats per Texas.
S'espera que els jutges del Suprem, el màxim tribunal del país, escoltin els arguments del cas a l'abril per adoptar una decisió cap a final de juny, tot just un mes abans de les convencions demòcrata i republicana per seleccionar els seus candidats presidencials de cara a les eleccions de novembre.
L'assumpte de la immigració, i en particular les mesures executives d'Obama, està sent molt debatut en aquesta campanya electoral. La majoria dels precandidats republicans a la Casa Blanca s'oposa a aquestes mesures d'Obama per beneficiar els indocumentats, mentre que els aspirants demòcrates prometen anar fins i tot més lluny que el president per reformar el sistema migratori.
El pla migratori presentat per Obama el novembre del 2014 consisteix en l'ampliació d'un programa executiu de 2012 conegut com a Acció Diferida (DACA) i l'objectiu del qual és evitar la deportació dels joves "somiadors" que van arribar als EUA sent nens en el si de famílies d'indocumentats. L'altra part del pla és el programa Acció Diferida per Responsabilitat dels Pares (DAPA), que busca emparar els pares indocumentats de ciutadans nord-americans o amb residència permanent.
Denúncia de 26 estats
El febrer passat, un jutge federal de Texas va bloquejar les mesures d'Obama arran de la demanda presentada per 26 estats i el novembre la Cort del Cinquè Circuit d'Apel·lacions, amb seu a Nova Orleans, va decidir mantenir aquesta suspensió. El govern d'Obama va decidir llavors presentar una apel·lació davant el Tribunal Suprem. Si el Suprem decideix a favor del govern, Obama tindrà amb prou feines mig any per mirar de posar en marxa les seves mesures migratòries, ja que el seu mandat conclourà el gener del 2017.
