El Parlament danès va aprovar ahir per 81 vots a favor i 27 en contra una llei que inclou polèmiques mesures com confiscar diners i objectes de valor als refugiats per costejar la seva estada i limitar la reagrupació familiar al país.
La proposta del Govern liberal que dirigeix, en minoria, el primer ministre Lars Løkke Rasmussen va tenir, com s'esperava, el suport dels seus tres aliats del bloc de centredreta i del Partit Socialdemòcrata, primera força opositora, que sumen, en total, gairebé tres quarts de la Cambra.
La reforma de la llei d'estrangeria, que inclou una trentena de mesures, ha estat envoltada de controvèrsia des de la presentació el novembre, fet que ha obligat el Govern a canviar dos cops la normativa sobre confiscacions, una pràctica que ja fan servir Suïssa i diversos estats federats alemanys com Baviera i Baden-Württenber.
La proposta final d'aquesta normativa, batejada com "la llei de les joies", exclou objectes "de valor afectiu especial" i triplica fins a 10.000 corones daneses (1.340 euros) el valor mínim d'altres pertinences i de diners en efectiu que poden ser confiscats.
"El Govern no vol prendre les seves joies als sol·licitants d'asil", va dir el portaveu liberal Jacob Ellemann-Jensen, que va acusar diputats de les formacions d'esquerra crítics amb la llei, de perjudicar la reputació de Dinamarca a l'exterior.
Tant Ellemann-Jensen com el portaveu socialdemòcrata, Dan Jørgensen, van defensar la "necessitat" de la nova legislació, que redueix també les prestacions als peticionaris, per assegurar la seva integració i no posar en risc el sistema de benestar danès.
L'ultranacionalista Partit Popular Danès, primera força de centredreta, va considerar que la llei aprovada és un "pas en la direcció correcta", i va demanar endurir encara més les lleis i el control fronterer per limitar sobretot la immigració de països musulmans. Johanne Schmidt Nielsen, líder de la "roja-verda" Llista Unitària -quarta força-, va acusar el Govern de fer "política simbòlica" per "atemorir" els sol·licitants d'asil i aïllar-los en la pobresa. Per la seva banda, Ulla Sandbaek, de la centrista L'Alternativa, va criticar que se'ls "estigmatitzi" i converteixi en "sospitosos". Els contraris a la nova llei van reiterar la preocupació perquè Dinamarca pugui violar convencions europees de drets humans a l'endurir l'accés a la reagrupació familiar fins a tres anys, perill del qual també han alertat associacions d'advocats i diverses ONG com Amnistia Internacional.
