La Fiscalia de Catalunya ha demanat que el Tribunal Suprem (TS) investigui l'exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs, ara diputat al Congrés, pel seu paper en l'organització de la consulta independentista del 9N, després de ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

Segons fonts jurídiques, en un escrit davant el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joan Manel Abril, que instrueix el cas, la Fiscalia planteja ampliar a Francesc Homs la investigació del 9-N, en què fins ara estan imputats l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.

Els fiscals sol·liciten al TSJC un informe motivat amb els indicis sobre la implicació d'Homs en l'organització del 9-N i l'elevi al Tribunal Suprem, al qual correspon enjudiciar a l'exconseller per la seva condició de diputat del Congrés, i per tant aforat.

L'escrit del ministeri públic detalla els indicis que implicarien a Homs en el delicte de desobediència en la consulta del 9-N que investiga el TSJC, principalment per la relació del Departament de Presidència amb l'encàrrec dels serveis informàtics necessaris per celebrar la consulta.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, va expressar ahir el "ple convenciment" del Govern que la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 es va realitzar "de manera legal i legítima" i va denunciar la "judicialització" del cas per part de determinades instàncies estatals.

Homs va afirmar ahir que "no entén" per què la Fiscalia demana després de 14 mesos que l'investiguin per la consulta i es va mostrar convençut que és perquè els vots del seu grup poden ser "determinants" a l'inici de legislatura.

Munté va lamentar que la Fiscalia hagi demanat al TSJC que proposi que el Suprem investigui Homs pel seu paper en l'organització de la consulta del 9N. "Tenim el ple convenciment i la plena tranquil·litat que tot es va realitzar de manera legal i legítima. On alguns veuen il·legalitat, nosaltres veiem estrictament el compliment d'un mandat democràtic que sorgeix de les urnes", va argumentar.

D'altra banda, el TSJC no aprecia delicte en la declaració de ruptura del Parlament aprovada el 9 de novembre del 2015, en entendre que no constitueix un "aixecament violent" sinó una resolució que se cenyeix l'àmbit parlamentari i que ja va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.

En dos actes, l'alt tribunal català resol, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, no admetre a tràmit les querelles per rebel·lió i sedició que van presentar UPyD i Manos Limpias contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que van donar suport a la declaració de desconnexió El TSJC considera que, en l'àmbit penal, no es pot "equiparar els alçaments violents, desordenats o hostils amb els actes il·legals i inconstitucionals realitzats en seu parlamentària i que no han transcendit aquest àmbit".

En aquest sentit, insisteix que el delicte de rebel·lió "exigeix l'ocupació de la força" i que no consta que amb la declaració del 9N s'hagi vist alterat l'ordre públic que requereix el delicte de sedició.

Remetent-se a l'informe de la Fiscalia sobre les querelles, el TSJC raona que l'Estat de Dret "té mecanismes suficients per frenar, sense necessitat d'acudir de primera mà a la via penal, els plantejaments polítics que no s'ajustin als procediments i cursos legals i constitucionals, cosa que ja ha fet deixant sense valor i cap efecte" la resolució del Parlament.