El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno investiga l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per delictes de rebel·lió i sedició per "impulsar" i "promoure" les mocions a ajuntaments en suport a la resolució independentista del Parlament català i que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.

En una resolució, el magistrat accepta la competència per investigar la possible il·legalitat de la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament de Vic i demana a la Policia Nacional, a la Guàrdia Civil i als Mossos d'Esquadra informació tant de l'ANC com de l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Les considera "impulsores i promotores de la tramitació de les mocions" de suport a la declaració del Parlament i per això demana informació als cossos de seguretat sobre els seus "estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament i activitats desenvolupades".

El magistrat adopta la decisió, a petició de la Fiscalia, perquè considera que a les mocions van poder enquadrar-s'hi delictes de sedició, rebel·lió i contra la forma de govern, així com altres delictes relacionats, com prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics.

El jutge acorda totes les diligències demanades per la Fiscalia sobre l'ANC, l'AMI i l'ACM, incloent la petició a Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos de si l'Ajuntament de Vic està integrat en alguna d'elles. També els demana la llista dels ajuntaments en els quals s'hagin aprovat mocions similars a la de Vic, que es va votar el 9 de desembre passat, set dies després que el Constitucional declarés il·legal la resolució del Parlament, del 9 de novembre.

Els cossos de seguretat hauran de detallar la forma d'inclusió de la proposta en l'ordre del dia dels plens, les dates en què es van votar, si es va facultar l'alcalde a portar-les a terme per "executar els actes pertinents", els partits polítics que representaven els regidors que van donar suport a la moció i el sentit dels informes emesos pels secretaris dels consistoris.

En el cas de Vic, el secretari municipal va incloure en el seu informe les advertències jurídiques en què podria incórrer l'Ajuntament amb la votació, assenyala el jutge. Diferents jutges de l'Audiència Nacional van obrir investigacions sobre municipis catalans arran de l'aprovació de mocions d'aquest tipus, i dos d'ells, Carmen Lamela i José de la Mata, van arxivar sengles diligències, concretament les de Premià de Dalt i Sant Cugat del Vallès. Lamela va argumentar que els regidors no van incórrer en aquests delictes perquè els seus actes "no poden ser qualificats de violents", com precisa el delicte de rebel·lió, "ni tumultuaris", com requereix el de sedició. Altres magistrats, com Santiago Pedraz i Fernando Andreu, mantenen obertes les seves diligències, en aquest cas per les mocions aprovades pels plens dels ajuntaments de Celrà, al Gironès, i la Seu d'Urgell.

Davant d'aquesta investigació. L'ANC, l'AMI i l'ACM es van reafirmar en el seu compromís amb la democràcia, la llibertat i la justícia i van reivindicar la seva actuació com a "cívica i pacífica". Les tres entitats van emetre un comunicat en el qual asseguren no haver rebut cap notificació oficial ni requeriment d'informació per part dels cossos de seguretat de l'Estat "sobre una possible investigació per part de l'Audiència Nacional per delictes de sedició i rebel·lió".