Albert Einstein va formular amb la seva Teoria de la Relativitat General l'existència de les ones gravitacionals, una espècie d'ones a l'univers. Però la comunitat científica ha hagut d'esperar cent anys fins poder donar la raó, amb proves, a una de les ments més privilegiades del segle XX.

Demostrar l'existència d'aquestes ones era l'últim repte pendent de la Teoria de la Relativitat General, que Einstein va formular en 1915. La Universitat de les Illes Balears a Espanya, una de les implicades en la col·laboració científica LIGO, ofereix al seu web algunes respostes per entendre què són i per a què serveixen.

Què són les ones gravitacionals?

Fent servir una metàfora, la Universitat les defineix com "ones en l'oceà còsmic". Einstein va descobrir amb la Teoria de la Relativitat que els objectes que es mouen en l'univers produeixen ondulacions a l'espai-temps -una espècie de teixit en el qual es desenvolupen tots els esdeveniments de l'univers- les quals es propaguen per l'espai. Aquestes són les ones gravitacionals.

Per què serveix haver-les detectat?

Les ones gravitacionals són "una nova finestra a l'univers". Gràcies a elles es poden entendre els mecanismes pels quals succeeixen alguns dels successos més violents del cosmos, com les col·lisions entre forats negres o les explosions d'estels. Es podria fins i tot estudiar el que va passar un mil·lisegon després del Big Bang.

També marcaran l'inici d'una nova era en astronomia perquè l'univers és gairebé transparent per a elles, la qual cosa permetrà observar fenòmens astrofísics que d'una altra manera romandrien ocults -la formació de forats negres o com es comporta la matèria en condicions extremes-.

Però, per què són tan importants per explorar l'univers?

El coneixement del cosmos es realitza ara, principalment, a través de la radiació electromagnètica (llum), amb elles es pot "veure", mentre que amb les ones gravitacionals seria com "sentir", la qual cosa permetria passar a través dels objectes que hi ha entre la Terra i l'altre extrem de l'univers, doncs les ones ho travessen tot.

Per què s'ha trigat tant a saber amb certesa de la seva existència?

Durant dècades aquest nou tipus d'ones va ser gairebé ignorat. Alguns científics dubtaven de la seva existència i uns altres pensaven que són tan febles que mai es podrien detectar. Però en la dècada dels setanta el descobriment dels púlsars -estels de neutrons que emeten llum mentre giren- va portar a la primera evidència indirecta de la seva existència.

A més, els efectes de les ones gravitacionals són tan petits que es necessita detectors gegantins per intentar detectar-les.

Com són aquests detectors?

Es tracta d'enormes instal·lacions que usen una tecnologia anomenada interferometria làser. El més gran d'ells és l'Observatori d'interferometria làser d'ones gravitacionals (LIGO) als Estats Units, altres detectors són el Virgo a Itàlia i el GEO600 a Alemanya.

Fins ara, els detectors estan a la superfície terrestre, però en un futur se situaran sota terra i la missió eLisa de l'Agència Espacial Europea (ESA) col·locarà un detector a l'espai, la qual cosa permetrà detectar ones gravitacionals en un rang diferent de freqüències.

Les ones gravitacionals "contenen la promesa d'allò desconegut", assegura la pàgina divulgativa de la col·laboració científica LIGO, doncs "cada vegada que els humans hem mirat el cosmos amb 'ulls' nous hem descobert alguna cosa inesperada que ha revolucionat la forma com veiem l'univers i el nostre lloc en ell".