És difícil, molt difícil. La governabilitat d'Espanya es troba en un punt mort, la sortida del qual pot ser molt complexa. Vuit polítics manresans, en actiu o ja apartats de la primera línia, consultats per aquest diari, analitzen l'impàs espanyol, i coincideixen que la possibilitat de constituir un govern per a Espanya és encara remota. Pedro Sánchez, afirmen, no aconseguirà la seva investidura ni en primera ni en segona votació, i els dos mesos següents, fins a la probable convocatòria d'unes noves eleccions, es preveuen incerts.
Que la pressió de les institucions europees i del poder econòmic espanyol empenyin PSOE, Ciutadans i PP a trobar la clau de la governabilitat amb un candidat "tècnic" que doni una sortida a l'impàs es considera com una possibilitat factible. També ho és que tot acabi en una nova convocatòria electoral que, amb tot, es preveu tan escassament aclaridora com ho va ser la del 20 de desembre.
En els marges de la negociació pel nou inquilí de la Moncloa se situa la qüestió catalana. Els polítics consultats no entreveuen que, tot i ser un tema clau per afrontar el futur immediat d'Espanya, passi a formar part del nucli dur de l'agenda de govern. La majoria dels consultats no esperen res, per a Catalunya, del procés negociador a Madrid.
Setmana estèril
L'exdiputat al Parlament i exalcalde de Manresa Juli Sanclimens (CDC) es mostra, com la resta, molt convençut que aquesta setmana al Congrés serà estèril. Amb tot, la seva experiència li suggereix que "en el debat es poden acostar posicions". Antonio Espinosa, parlamentari català per Ciutadans i coordinador del programa del partit d'Albert Rivera, tampoc creu que aquests dies permetin solucionar l'obstacle. "No en podem esperar res", afirma, però confia que els dos propers mesos, en què podrien obrir-se nous contactes per intentar formar govern, "donin de si perquè els partits que no han mogut fitxa ho facin". Jordi Marsal (PSC), exdiputat al Congrés i adjunt civil a la direcció del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional, també demana temps, ja que, recorda, "dos mesos en política és molt temps, i poden passar encara moltes coses".
Roger Torras (CUP) creu que, fins ara, tot plegat és "politiqueria, moviments tàctics i no pas propostes serioses per afrontar els problemes de l'estat espanyol: l'atur, els processos d'autodeterminació a Catalunya i el País Basc, el repartiment de la riquesa...". "Tot és tàctica", diu Torras, "per veure qui aconsegueix més quotes de poder per a un futur govern o simplement per fotre el contrari. Tots semblen estar ja en campanya electoral".
Per a Espinosa, la clau rau en la posició que adopti el PP. "No serà fàcil que torni a rebre l'encàrrec de formar govern, i s'haurà de moure. Rajoy és una part fonamental del problema". Espinosa creu que "dins del PP hi ha qui ja ho té clar, però d'altres encara s'han de convèncer que no tindran suport, i s'acabaran acostant al pacte PSOE/Ciutadans". Un pacte que Espinosa afirma que és el dels que volen "el canvi sensat i ordenat". Sobre l'acord adoptat per PSOE i C's, l'exdiputat al Congrés Joan Canongia (PSC) creu que, "com qualsevol, és millorable. Hi ha aspectes que m'agraden més i d'altres menys, però no té sentit que qui vulgui un canvi a Espanya no s'hi agafi".
Que el PP pugui afegir-se a aquest pacte, a integrar-se en la "gran coalició" que defensa Espinosa, seria un reflex del "bucle etern de la política espanyola", segons l'exconseller de la Generalitat Josep Huguet (ERC). "És el dia de la marmota", diu Huguet, per a qui la inclusió del PP en un govern de facto a tres passaria per "tallar el cap a Rajoy. O que faci un pas al costat, com se'n diu ara".
Un tecnòcrata a la recambra
Huguet apunta a un escenari que altres consultats subscriuen: un govern dirigit per un tecnòcrata. Per a Huguet, el PP podria abstenir-se divendres en segona votació sempre que renunciés a Rajoy. O també hi podria haver una nova oportunitat per al PP sense Rajoy... i amb un PSOE abstenint-se sense Sánchez. Marsal troba factible l'opció que el dilema es resolgui sense cap dels protagonistes d'avui. "Si hi ha noves eleccions, els candidats no han de ser els mateixos que en les últimes", afirma. Huguet creu que abans d'anar a uns nous comicis, el bipartidisme provarà d'evitar-ho. "Hi perdrien, en detriment de Podem i Ciutadans. No tenen cap interès a fer-se un harakiri electoral. El més fàcil serien unes maniobres sempre a favor del tripartit d'ordre" integrant-hi Ciutadans, apunta Huguet, que recorda que "ja han sonat noms d'exministres per a la presidència tecnòcrata, com Josep Piqué i Javier Solana", representants, diu, del "centredreta jacobí".
L'exregidor de l'Ajuntament de Manresa i exdelegat del Govern a la Catalunya Central, Josep Ramon Mora (ICV), considera que les pressions europees poden apuntar en aquest sentit. "Voldran salvar els mobles, i ni Rajoy, que està cremat, ni Sánchez, que no haurà trobat els vots suficients, podran ser la persona". Per això Mora creu que es podria consensuar el nom d'un tercer per liderar un executiu tecnòcrata "que doni continuïtat al nucli bàsic de les polítiques d'austeritat, amb algun retoc perquè sembli que alguna cosa s'ha modificat. Un govern a la italiana o a la grega".
Per a Mora, com per a la majoria de consultats, unes noves eleccions el juny "no canviarien el panorama actual", en què "la vella política no acaba de morir i a la nova li falta maduresa per tancar una etapa". Marsal, però, afegeix un matís: encara que els resultats podrien ser similars als del 20-D, "el que avui els partits no estan disposats a fer, potser després s'hi avindrien. Hi pot haver canvis en les anàlisis". I recomana fixar-se en altres escenaris europeus, com l'irlandès, que poden acabar sent un mirall per a la política espanyola.
Canviar les regles de joc
Joan Canongia diu que l'impàs actual és conseqüència dels resultats "diabòlics" de les eleccions de desembre. "Se'm fa difícil que no es vagi a unes noves eleccions", considera Canongia, per a qui "els resultats poden ser similars, però caldrà acceptar unes noves regles de joc". Unes regles que no són les que fins ara han organitzat la política a Espanya. Jordi Marsal recorda que "aquí estem acostumats a eleccions que han donat lloc a resultats clars, en què l'únic dubte era si la investidura seria en la primera o en la segona votació. No hi ha hagut la cultura del pacte de països com Holanda, Bèlgica, Alemanya o Itàlia".
Canongia creu que la falta de sortida al bloqueig s'explica per la dificultat d'adaptar-se a la nova exigència política. "Alguns han entès ràpid que cal canviar; a d'altres això els costarà més, però amb el temps n'aprendran". Joan Canongia apunta a Podem: "ara pensen que en unes eleccions podrien millorar resultats. Continuen jugant a la seva estratègia particular, no general". Una estratègia que, diu Canongia, "la societat no perdonarà". I és que per a l'exdiputat socialista, "Podem "no ha assumit que cal posar-se d'acord. Hauran de passar per la frustració d'una primera vegada en què les coses no surten".
Juli Sanclimens dóna un vot de confiança a Podem. "Són els que poden controlar la situació, els que poden fiscalitzar". Josep Ramon Mora creu que Podem hauria d'assumir protagonisme un cop fracassi la investidura de Sánchez amb el suport de C's. "Cal una alternativa progressista, tot i que la inèrcia política del PSOE ho faci ara inviable. Podem està posant damunt la taula alternatives en política territorial, social i econòmica". Haver exigit per a un govern amb el PSOE la vicepresidència i determinats ministeris és, per a Mora, "una manera de visualitzar que si es vol ser alternativa, haurà de ser compartida. Que s'ha acabat de fer d'escolanets, Que no es pot governar sense els mecanismes per exercir aquest govern". Huguet recorda que "semblava que un acord amb l'esquerra estava tancat, però llavors els barons socialistes i l'Íbex van impulsar el pacte amb Ciutadans. Si firma un acord amb Podem, a Sánchez li tallen el cap".
Populars contra socialistes
L'exregidor a l'Ajuntment de Manresa Xavier Javaloyes (PP) observa de manera diametralment oposada la situació. Per a ell, el problema han estat els socialistes. "El PP pot no agradar a una part de la població, però té més de 120 diputats. L'única sortida és la gran coalició i alguns no van voler ni asseure's a parlar. De porc i de senyor se'n ve de mena", conclou de manera radical Javaloyes.
Canongia dispara en sentit contrari i carrega contra Rajoy per haver-se negat a intentar formar govern. "Ningú no pot dir "no" al cap d'estat i continuar viu en política. Si dius "no" te n'has d'anar a casa"
Sigui de qui sigui la responsabilitat de buscar una sortida, Juli Sanclimens no hi veu diferències substancials. "Ho ha dit fa uns dies el president del Cercle d'Empresaris: tant si mana el PP com el PSOE serà més del mateix, i la solució no és que manin els que ja han fet el que han volgut".
Atents a tot l'entorn
Per trobar-hi el desllorigador, caldrà estar molt atent a l'actualitat global. Jordi Marsal alerta que hi ha "elements que poden fer replantejar les posicions de tots, com l'evolució econòmica, la pèrdua d'inversions, el ràtings de les agències de qualificació, les sortides de capital, les recomanacions de la UE, que passa per moments molt difícils i no vol afegir més crisis a les existents... Són factors que si es donen amb prou força poden dur a noves reflexions. O no". En qualsevol cas, apunta Marsal, "incert és l'adjectiu que es fa servir en qualsevol anàlisi estratègica mundial, ja sigui política, econòmica o militar". Espanya, doncs, segueix els signes dels temps.
El paper (o no) català
I Catalunya? Quin rèdit pot obtenir de la disputa per la Moncloa? Quines solucions es poden oferir en les negociacions ja fixades o que encara es puguin establir? Josep Huguet és clar: "no n'espero res. De moment només es tracta de veure qui és més espanyol. I excepte Podem tots juguen a veure qui és més unitarista. Dues terceres parts dels representants de l'electorat estan a veure qui la diu més grossa". L'única estratègia dels grans partits és "aguantar fins al fins al final a mort i si el procés no s'atura, oferir alguna cosa. Com es va fer amb Cuba". Tampoc Juli Sanclimens veu un interès real en els grans partits per donar sortida a la reclamació independentista. "Només espero que els partits nacionalistes no donin suport a ningú a Madrid, perquè cap dels dos grans no es mouran gens ni mica en les seves posicions".
Roger Torras insisteix que "si es volgués que aquí es replantegés el procés hi hauria alguna proposta, però jo mai no n'he esperat res. L'únic que els demano és que no hi posin més impediments". Per a Torras, ni Podem té res a dir amb substància respecte de Catalunya. "Proposen un referèndum, però no de manera clara, perquè saben que si són més concrets perdran vots".
Per a Jordi Marsal, el fet que la qüestió catalana "aparegui a les converses però no als papers", com diu Huguet, podria ser beneficiós. "El tema és damunt la taula i hi ha posicions radicalment oposades. Però és que la qüestió és massa complexa per no haver-se de lligar a fórmules concretes, més enllà dels principis generals de cada partit. No hi ha àmbit de confluència, però com que qualsevol solució sensata que es pugui trobar requerirà haver de compartir terreny de joc i regles comunes, com més portes obertes es deixin millor". Antonio Espinosa creu que la solució al conflicte passa per "millorar el finançament de les comunitats, també de Catalunya. Per a alguns això podria ser insuficient, però si es veu un canvi en les inversions i les accions de govern, d'altres se'n poden convèncer".
