Urdangarin afirma que "no feia cap pas" sense parlar amb la Casa Reial

En la seva segona jornada de declaració, l'antic duc de Palma ha explicat que el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, va supervisar la constitució de l'associació sense ànim de lucre Institut Nóos el 2003 per salvar les crítiques que patia per compaginar negocis en l'àmbit esportiu amb la vicepresidència del Comitè Olímpic Espanyol.

"Jo no feia un pas en la meva vida sense consultar-ho al senyor García Revenga", va remarcar Urdangarin, que va incloure el secretari de les infantes i la seva pròpia dona a la junta directiva de Nóos per ser persones de confiança.

Urdangarin va dir que la infanta Cristina, a la qual es va referir diverses vegades com "la meva senyora", no tenia "cap" funció a l'Institut Nóos, "simplement era membre de la junta".

La tutela de la Casa Reial també va ser decisiva, segons Urdangarin, quan al principi del 2006 el PSOE balear va qüestionar els contractes del Govern de les illes amb l'Institut Nóos, cosa que va motivar que l'advocat del rei Joan Carles, José Manuel Romero, li demanés que abandonés l'associació i assumís una activitat més discreta integrant-se en consells d'administració.

En una de les "moltes" reunions que mantenien habitualment, Romero, Comte de Fontao, el va instar a abandonar la presidència de Nóos i també va sol·licitar la sortida del consell d'administració de la infanta i de García Revenga.

L'advocat del rei Joan Carles va avortar posteriorment la fundació Areté, creada per Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, després de la sortida de Nóos, perquè el lletrat va considerar que el marit de la infanta havia d'evitar el protagonisme. També a instàncies de Romero, que va assumir la presidència per dissoldre Areté, Torres i el llavors duc de Palma van impulsar, sense situar-se al capdavant, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (Fdcis).

Bona part de l'interrogatori del fiscal Pedro Horrach, que va finalitzar ahir, s'ha centrat en els contractes amb les administracions valencianes, que van abonar a l'Institut Nóos gairebé 3,5 milions d'euros per tres edicions de la cimera València Summit i per la candidatura a organitzar els Jocs Europeus, que no es van dur a terme.

Urdangarin va admetre que es va reunir amb el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, el setembre del 2005, per explicar-li el projecte dels Jocs Europeus i que València podria ser seu de la primera edició. "Al president li va semblar un bon projecte", va dir Urdangarin.

L'expresident -a qui es va referir en una ocasió com Paco Camps- va sotmetre a les Corts valencianes la proposta "perquè hi hagués consens" i va rebre un suport unànime després de la qual cosa va encarregar a Nóos el seu desenvolupament, va declarar.

No obstant això, l'exduc de Palma va negar que hi hagués una reunió amb Camps i l'exalcaldessa Rita Barberá al Palau de la Zarzuela, com va assegurar Torres durant la investigació del cas.

Al llarg de l'interrogatori, i sobretot en relació amb la gestació de les cimeres a València -el primer vincle de Nóos amb l'administració pública-, el fiscal va detectar nombroses contradiccions entre el que va declarar Urdangarin en la fase d'instrucció i el que va explicar ahir. Al contrari del que va dir al jutge José Castro, ahir va negar que fos Barberà qui va donar el vistiplau perquè Nóos organitzés el primer València Summit el 2004 i que tractés sobre aquesta cimera amb Camps. "Mai no he parlat amb el senyor Camps sobre aquest tema, mai", va dir.

La presidenta del tribunal, la jutgessa Samantha Romero, li va fer veure llavors la contradicció amb el que havia dit anteriorment, llavors Urdangarin va respondre: "em devia confondre". Com ja va fer la setmana passada, va insistir que ell no sabia res dels temes comptables i no ha reconegut les factures que el fiscal li va ense- nyar, fins al punt que la presidenta del tribunal el va avisar: "no sé si val la pena exhibir-se-les perquè no crec que contesti res diferent".