Mor Antoni Asunción, el ministre que va dimitir per la fugida de Roldán

El dirigent socialista va ser responsable de la política de dispersió dels presos terroristes

06.03.2016 | 00:00
Antoni Asunción va ser ministre socialista amb Felipe González

L'exministre de l'Interior socialista Antoni Asunción va morir a València als 64 anys com a conseqüència d'una malaltia detectada fa unes setmanes. Asunción, responsable de la política de dispersió de presos terroristes, va néixer a Manises (València) el 12 de juliol del 1951. Va iniciar els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial, que no va aconseguir acabar, i va fer un màster d'Empreses. Afiliat al PSOE el 1977, va iniciar la seva carrera política el 1979 quan va ser elegit alcalde de la seva localitat natal, després de les municipals del 3 d'abril, i reelegit alcalde de nou el 1983.
L'any 1983 va accedir a la presidència de la Diputació Provincial de València, càrrec que va renovar el 1987 i en el qual es va mantenir fins l'any següent. El juliol del 1988 va ser nomenat director general d'Institucions Penitenciàries i el febrer del 1991 va ser promogut a secretari general d'Afers Penitenciaris, càrrec que va deixar l'abril del 1993 per presentar-se a les generals del juny, en què va sortir elegit diputat per València. El 23 de juliol va ser nomenat secretari d'estat d'Assumptes Penitenciaris. Durant aquella legislatura, el govern espanyol va dur a terme la política de dispersió de presos terroristes, va posar en marxa un pla de construcció de centres penitenciaris i va fer front a una perllongada vaga de fam de presos del Grapo, que va provocar la mort d'un d'ells, José Manuel Sevillano.
Asunción va ser nomenat ministre de l'Interior el 24 de novembre del 1993, després que el seu antecessor, José Luis Corcuera, dimitís a resultes que el Tribunal Constitucional anul·lés alguns articles de la Llei de Seguretat Ciutadana. El 30 abril del 1994 Asunción va presentar la seva dimissió per assumir "les seves responsabilitats polítiques" per la fugida, el dia anterior, del llavors director de la Guàrdia Civil, Luis Roldán. El llavors president del govern central, Felipe González, va acceptar la seva renúncia el 4 de maig i el ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, va assumir a més la cartera d'Interior. En els cinc mesos com a responsable d'Interior, va remodelar aquest departament i va assumir el comandament directe de la lluita antiterrorista, amb la supressió de la Secretaria d'Estat per a la Seguretat.
Després del seu cessament, va ocupar el seu escó al Congrés dels Diputats fins al final de la legislatura el 1996. El 1998 Asunción es va presentar a les primàries del PSPV-PSOE per elegir candidat a la Generalitat Valenciana, però va ser derrotat pel secretari general, Joan Romero, que va obtenir el 35% dels vots davant del 33% d'Asunción. Mesos després, Romero va dimitir de secretari general i candidat perquè se sentia poc avalat per l'executiva del seu partit i el 7 d'abril de 1999 el PSPV va aprovar la candidatura d'Asunción per a les autonòmiques del juny.

Portaveu a les Corts
En aquests comicis el PP va obtenir majoria absoluta i Asunción va ser elegit diputat i nomenat portaveu socialista a les corts valencianes. El 20 setembre del 1999 va dimitir de portaveu i va renunciar a l'escó, 24 hores després del congrés del PSPV en què va sortir escollida una executiva dirigida per Joan Ignasi Pla i Joan Lerma. Asunción no va aconseguir imposar la tesi que ell, que havia encapçalat la candidatura socialista a la presidència de la Generalitat, havia de ser el secretari general del partit.
El 5 de gener del 2011 la direcció socialista el va suspendre de militància per qüestionar el procés de primàries. Les desavinences amb els socialistes el van conduir a unir-se als postulats del líder de Ciutadans, Albert Rivera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema