El primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, ha demanat aquest dilluns als líders de la Unió Europea (UE) que li concedeixin 3.000 milions d'euros més de cara al 2018 amb la finalitat d'atendre els més de dos milions de refugiats al seu territori, així com per accelerar la liberalització de visats a ciutadans turcs.

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha confirmat aquesta petició d'Ankara en una roda de premsa després de participar en la cimera celebrada aquest dilluns a a Brussel·les. "S'ha sol·licitat 3.000 milions de diners addicionals per al 2018. El Parlament Europeu està disposat a fer el que pugui per accelerar el procés", ha dit Schulz.

Davutoglu ha plantejat aquestes peticions en una primera sessió de la cimera UE-Turquia als líders de la UE, després de presentar-les anit a la canceller alemanya, Angela Merkel, i al primer ministre holandès, Mark Rutte, el país del qual exerceix la Presidència semestral del Consell de la Unió.

Fonts comunitàries reconeixen que aquesta manera de procedir d'Ankara "complica el procés" i expliquen que no és clar que els líders puguin arribar a un acord perquè algunes delegacions ni tan sols coneixien la nova proposta, que ha estat remesa a Brussel·les en les últimes 24 hores. La idea turca és que, una vegada s'esgotin els 3.000 milions d'euros "inicials" del fons per assistir als refugiats durant 2016 i 2017, a partir de 2018 torni a completar-se amb altres 3.000 milions, han indicat altres fonts europees.

Pel que fa a la liberalització de visats, estava prevista per l'octubre però ara Ankara vol que s'avanci a juny perquè para llavors ja haurà demostrat que compleix la seva part del tracte amb la UE, han afegit les fonts.

A canvi d'aquestes reclamacions, Turquia es compromet a acceptar de forma immediata la devolució de "tots" els immigrants econòmics i refugiats que arribin a Grècia a partir d'una data específica, que encara no s'ha concretat. Ankara vol certa certesa que aquest nou sistema no implicaria la repatriació del milió de persones que ja acull Alemanya, per exemple, i reclama a la UE que assumeixi els costos de les devolucions. A més proposa un mecanisme perquè cada sirià retornat des de Grècia es correspongui amb el trasllat d'un refugiat des de Turquia a la UE per vies legals, a fi que el balanç final per a Ankara sigui "neutral".

Liberalització de visats turcs

Pel que fa referència a l'acceleració del procés de liberalització de visats, Schulz ha indicat que "és un element clau del debat" i que l'Eurocambra està disposada a "accelerar el procés", respectant els seus drets com colegislador.

D'altra banda, Schulz ha assenyalat que "l'obertura de nous capítols que ha sol·licitat el govern turc també dóna l'oportunitat de debatre sobre drets humans i la llibertat dels mitjans de comunicació, després dels casos recents com el del diari Zaman (el control del qual ha pres el govern turc) o la situació en el sud-est del país" en referència al conflicte kurd.

En relació a la creació d'una zona segura per a sirians, fonts comunitàries han aclarit que Turquia ha sol·licitat suport polític dels Vint-i-vuit per al seu desenvolupament, que estan en consultes amb Estats Units.