El primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, va demanar ahir als líders de la Unió Europea (UE) que li concedeixin 3.000 milions d'euros més per al 2018 amb la finalitat d'atendre els més de dos milions de refugiats al seu territori, així com accelerar la liberalització de visats a ciutadans turcs.

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va confirmar ahir aquesta petició d'Ankara en una roda de premsa després de participar en la cimera que es va celebrar a Brussel·les.

"S'ha sol·licitat 3.000 milions de diners addicionals per al 2018. El Parlament Europeu està disposat a fer el que pugui per accelerar el procés", va dir Schulz.

Davutoglu va plantejar aquestes peticions ahir en una primera sessió de la cimera Unió Europea-Turquia als líders de la UE, després de presentar-ho diumenge a la nit a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i al primer ministre holandès, Mark Rutte, el país que ocupa la presidència semestral del Consell de la Unió.

Fonts comunitàries reconeixen que aquesta manera de procedir d'Ankara "complica el procés" i expliquen que no està clar que els líders puguin arribar a un acord perquè algunes delegacions ni tan sols coneixien la nova proposta, que va ser remesa a Brussel·les el dia abans.

La idea turca és que, un cop s'esgotin els 3.000 milions d'euros "inicials" del fons per assistir els refugiats durant 2016 i 2017, a partir de 2018 torni a completar-se amb 3.000 milions més, van indicar altres fonts europees.

Pel que fa a la liberalització de visats, estava prevista per a l'octubre però ara Ankara vol que s'avanci a juny perquè aleshores ja haurà demostrat que compleix la seva part del tracte amb la UE, va afegir. A canvi d'aquestes reclamacions, Turquia es compromet a acceptar immediatament la devolució de "tots" els immigrants econòmics i refugiats que arriben a Grècia a partir d'una data específica, però que no s'ha concretat.

Ankara vol la certesa que aquest nou sistema no implicaria la repatriació del milió de persones que ja acull Alemanya, per exemple, i reclama a la UE que assumeixi els costos de les devolucions.

A més proposa un mecanisme perquè cada sirià retornat des de Grècia es correspongui amb el trasllat d'un refugiat des de Turquia a la UE per vies legals, a fi que el balanç final per a Ankara sigui "neutral". Altres fonts van dir que Turquia no ha precisat de moment com funcionaria aquest mecanisme.

Pel que fa a l'acceleració del procés de liberalització de visats, Schulz va indicar que "és un element clau del debat avui" i que l'Eurocambra està disposada a "accelerar el procés", respectant els seus drets com a colegislador.

D'altra banda, Schulz va assenyalar que "l'obertura de nous capítols que ha sol·licitat el govern turc també dóna l'oportunitat de debatre sobre drets humans i la llibertat dels mitjans de comunicació, després dels casos recents com el del diari Zaman (n'ha pres el control el govern turc) o la situació al sud-est del país", en referència al conflicte kurd.

Pel que fa a la creació d'una zona segura per a sirians, fonts comunitàries van aclarir que Turquia ha sol·licitat suport polític dels Vint-i-vuit per al seu desenvolupament, que estan en consultes amb els Estats Units.

D'altra banda, els líders de la UE van deixar ahir clar que els fluxos irregulars d'immigrants al llarg de la ruta dels Balcans occidentals "estan arribant al final" i que "la ruta està ara tancada", i alhora van prometre ajudar Grècia per la difícil situació que pateix pel tancament individual de fronteres.

Els caps d'Estat i de govern tenien previst aprovar anit un document en el qual es remarcava que cal "prendre qualsevol mesura necessària amb caràcter immediat pel que fa a qualsevol nova ruta que es pugui obrir" i accelerar la lluita contra el tràfic de persones. La UE assegura que "estarà al costat de Grècia en aquest difícil moment" i promet "fer el màxim per ajudar a gestionar la situació que s'ha generat com a conseqüència d'aquest desenvolupament". Després del tancament de fronteres dels països de la ruta dels Balcans, hi ha uns 33.000 immigrants irregulars i refugiats bloquejats a Grècia, segons fonts oficials.

Els líders recalquen que aquesta situació és una responsabilitat col·lectiva de la UE que requereix la mobilització "ràpida i eficaç de tots els mitjans i recursos comunitaris disponibles i contribucions dels països membres". Les mesures recolzaran en primer lloc en la proposta que ha fet la Comissió Europea (CE) per proporcionar una ajuda d'emergència de 700 milions d'euros per pal·liar la situació humanitària a Grècia i altres països amb necessitats urgents, i en segon lloc en més suport a Atenes per gestionar les seves fronteres externes, incloses les que té amb Macedònia i Albània.