La defensa de l'expresident Artur Mas ha demanat l'arxivament de la causa del 9-N al·legant que no era un referèndum per obtenir "un mandat democràtic", sinó un procés participatiu que va quedar "completament" en mans de voluntaris després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

Les defenses d'Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, imputats arran de la querella de la Fiscalia per la consulta alternativa del 9-N, van presentar ahir un escrit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar l'arxivament de la causa, argumentant que no van desobeir l'ordre del TC de suspendre la votació.

En el seu escrit, l'advocat d'Artur Mas sosté que la consulta es va dur a terme de forma "completament legal", atès que no es tractava d'un referèndum -competència de l'Estat-, no es van utilitzar procediments ni garanties electorals, no es va dirigir al cens ni "va pretendre obtenir un mandat democràtic a través de la seva realització". La defensa de Mas insisteix que el procés participatiu va quedar en mans de ciutadans voluntaris i admet que la Generalitat va facilitar els locals, la infraestructura logística i va vetllar per la seguretat, ja que "no podia incórrer en cap desistiment de les seves funcions estatutàries pròpies", tenint en compte que es tractava d'"un esdeveniment polític de la major transcendència". A més, segons l'escrit de Mas, la votació del 9-N es va dur a terme en dependències públiques "davant la passiva conformitat de tots els poders de l'Estat" i "sense que a ningú -per moltes denúncies d'associacions i particulars que es constatessin en aquell moment- li passés pel cap el mínim moviment impeditiu".

L'escrit dirigit al TSJC recalca que la Generalitat va acatar "en els seus termes literals" la primera suspensió de la consulta per part del TC i que, quan va plantejar el procés participatiu alternatiu, el govern central "va passar de ridiculitzar i menysprear" la votació a finalment impugnar-la.

En aquest sentit, recorda que Mas va ser "objecte de severa censura per part de diverses organitzacions polítiques i socials" per acatar la primera suspensió de la consulta i convertir-la en una votació alternativa, pel que segons la seva opinió la Generalitat complia la seva obligació de promoure "l'exercici del dret de participació i llibertat d'expressió".

Xavier Melero, advocat de Mas, carrega en el seu escrit contra les "acolorides divergències" entre la junta de fiscals del TSJC, que es va oposar a la presentació d'una querella pel 9-N, i la del Consell Fiscal de la Fiscalia General de l'Estat, que finalment la va imposar, "sobre la interpretació dels mateixos preceptes del Codi Penal i que són la nit i el dia". La defensa de Mas rebutja també que pugui ser acusat de malversació, en entendre que les despeses del 9-N estaven justificades "per al servei d'una finalitat d'innegable interès social en lícita execució dels objectius polítics propis d'un govern que comptava amb la més àmplia majoria de la representació democràticament elegida".

En la mateixa línia, l'exvicepresidenta Joana Ortega al·lega en el seu escrit que la causa oberta al TSJC té un "biaix marcadament polític", ja que "el que es pretén és la imputació dels legítims representants d'un govern, per la seva actuació política vehiculada de manera democràtica, responsable, pacífica i respectuosa amb la legalitat". De la seva banda, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau remarca en el seu escrit que des del seu departament "simplement" es van limitar a posar en coneixement dels directors d'instituts, en reunions prèvies a la suspensió del TC, que la Generalitat, com a titular dels centres, permetria que se celebrés a les aules la votació.