El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa del 9-N ha acordat remetre al Tribunal Suprem tot el cas, en entendre que els fets atribuïts a l'exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs no es poden desvincular dels comesos per l'expresident català Artur Mas.

Segons va informar el TSJC, el magistrat Joan Manuel Abril enviarà al Tribunal Suprem l'exposició raonada amb els indicis que creu que poden incriminar a Homs, actualment diputat de DiL al Congrés, en l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, després que així ho sol·licités la Fiscalia.

El magistrat, a diferència del que manté la Fiscalia, entén que aquesta part de la investigació que afecta Homs no pot separar-se de la que s'està instruint en el TSJC contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per la qual cosa enviarà al Suprem la causa completa perquè prossegueixi la seva tramitació.

Si el Suprem aprecia prou indicis per investigar Homs, comunicarà al magistrat del TSJC que assumeix la causa del 9-N, incloses, amb tota probabilitat, les diligències relatives a la resta d'investigats, tal com li proposa el jutge de l'alt tribunal català.

Homs va comparèixer voluntàriament dilluns de la setmana passada davant el TSJC, després que la Fiscalia demanés al jutge que remetés al Suprem un informe amb els indicis que incriminen l'exconseller en la gestió de la consulta un cop suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Concretament, la Fiscalia basa els seus indicis en una carta que consta en el sumari, en què Homs indicava a una empresa contractada per gestionar el 9-N que seguís endavant amb els preparatius perquè no estaven afectats per la suspensió del TC, invocant uns informes jurídics que el ministeri públic creu que no existeixen perquè la Generalitat no els ha aportat.

L'actual diputat al Congrés, que es va negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia i va evitar entrar en detalls sobre el suposat aval dels serveis jurídics, va pronunciar davant el magistrat un discurs eminentment polític, en què es va proclamar víctima d'una querella orquestrada pel Govern, segons el seu parer, pel seu "mal perdre" electoral.

Homs va comparèixer assistit per un advocat, encara que sense la condició d'investigat, perquè en ser diputat només pot ser-ho davant el Suprem, òrgan davant del qual els pròxims dies el magistrat Joan Manuel Abril remetrà una exposició raonada perquè assumeixi la instrucció de tota la causa, segons l'alt tribunal català.

Davant el jutge, l'exconseller va reivindicar que la seva vinculació amb el 9-N sempre va ser pública i notòria i va desafiar la Fiscalia advertint que com més altes siguin les penes que es demanin, major serà la victòria del sobiranisme.

D'altra banda, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va negar ahir que hi hagi "tensions" entre els jutges pel procés sobiranista, després d'una reunió en què va coincidir amb el conseller de Justícia, Carles Mundó, que no s'han de judicialitzar problemes polítics.

Barrientos i Mundó van mantenir ahir al TSJC la seva primera reunió des que tots dos van prendre possessió del seu càrrec, una trobada que han qualificat de "cordial" i en la que, a més de qüestions organitzatives del poder judicial a Catalunya, van abordar el procés obert per la querella del 9-N. La reunió se celebra després de mesos de fredes relacions entre el Govern català i la cúpula judicial de Catalunya a causa de la imputació de Mas i els actes de suport organitzats a les portes del Palau de Justícia amb motiu de la seva declaració judicial, que va motivar un irat comunicat de la sala de govern del TSJC.

La reunió va servir perquè Mundó expressés el seu suport al discurs de presa de possessió de Barrientos, en el qual el president del TSJC, de l'associació moderada Francisco de Vitoria, va demanar als polítics solucions imaginatives per al debat català i que no el portin als tribunals. Després de la reunió, Mundó va defensar que, tal com havia expressat en privat a Barrientos, les qüestions polítiques "s'han de resoldre en l'àmbit de la política" i que, portar-les als tribunals, "és apagar el foc amb gasolina".

"No es poden utilitzar els tribunals al servei de la política, la política ha de ser capaç de resoldre els conflictes i l'obligació dels tribunals és fer bé la seva feina", va opinar Carles Mundó.