El "succedani" del Corredor Mediterrani, basat en la col·locació d'un tercer fil i amb greus limitacions que redueixen a 12 el nombre màxim de trens que podrien circular diàriament des de la Comunitat Valenciana fins a França, no estarà disponible fins al 2018 en el cas que el ministeri de Foment decideixi posar des d'ara "tota la carn a la graella" i resoldre els problemes persistents en el termini més breu possible.
La distància entre els informes de la Ferrmed, un lobby europeu en què abunden tècnics amb àmplia experiència en ferrocarrils, i el panorama d'obres descrit dijous per la ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, és un enorme forat negre en el qual resulta impossible trobar coincidències.
La realitat, en això coincideixen Foment -a contracor- i Ferrmed, és que actualment només hi ha 159,2 quilòmetres en ample UIC -conegut com a estàndard o europeu- dels 933 quilòmetres projectats al Corredor Mediterrani.
Per a la ministra, el més destacable és que "tot" està en obres, fet que "no coincideix amb la realitat", segons Ferrmed, que marca el 2018 com a finalització dels treballs, "segons els casos". Mentrestant, el ministeri evita donar dates després d'anunciar el desembre del 2012 que tots els treballs, des de la frontera fins a Múrcia-Cartagena, estarien finalitzats el segon trimestre del 2016, una projecció que no es va complir. Per al veritable Corredor Ferroviari Mediterrani, aprovat per la Comissió Europea, no hi ha ni dates ni calendari d'obres, tan sols el fluix compromís del ministeri de Foment d'afrontar-lo quan acabi la fase actual.
A la pràctica, l'obra duta a terme tan sols permet, amb dificultats i amb moltes limitacions, treure en ample internacional la mercaderia del Port de Barcelona. Els avantatges barcelonins augmenten respecte de València amb cada hora que passa sense que el ministeri de Foment compleixi els seus compromisos.
La Ferrmed "exigeix" que es posi fi d'una vegada per totes "a la discriminació manifesta a què està sotmès el Corredor Mediterrani", i que es planifiqui el desenvolupament d'aquestes actuacions, de manera que quedin acabades de seguida que sigui possible. En qualsevol cas, per a les de llarg termini -diu la Ferrmed en relació amb totes les obres previstes inicialment per al corredor-, "no més tard de l'any 2025".
En el seu diagnòstic de la situació, la Ferrmed destaca els incompliments que s'estan produint a França, i recorda que els pressupostos de Foment per al 2016 assignen 1.343 milions d'euros per al tercer carril, "més o menys els que ja s'havien programat per al 2014/2015 i no s'han executat", expliquen des de la Ferrmed.
Riudarenes, sense acabar
Encara queden diverses infraestructures pendents de finalitzar, en diferents trams, fins i tot on està més avançat, com és a la demarcació de Girona. La subestació de Riudarenes està sense connectar, amb limitacions en la potència elèctrica. De fet, té limitacions de 500 metres en la longitud dels trens. Al llarg de tot el Mediterrani, queden espais on les infraestructures són deficitàries. És el cas, per exemple, de la línia Tarragona - Castelló - València, on hi ha limitacions per via única.
Entre Mollet i Castellbisbal encara no s'han resolt els gàlibs de càrrega. Entre Martorell i Tarragona, en la primera fase només es va col·locar el tercer carril en una de les vies, fet que limita el pas de trens de mercaderies a 12 circulacions diàries, i la Ferrmed ho considera "inadmissible".
La Ferrmed destaca també el tram des de Monfort fins a Múrcia, en el qual no està prevista la línia convencional, i fins a Múrcia s'utilitzarà la línia d'AVE per a mercaderies i rodalies.
