El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques en funcions, Cristóbal Montoro, acusa sobretot a Catalunya i al País Valencià. Són aquestes dues autonomies, sosté, les principals responsables que Espanya tanqués el 2015 amb un dèficit del 5,16% sobre el PIB, un 0,96% per sobre de l'objectiu pactat amb la Unió Europea (4,2%), segons les dades oficials fetes públiques ahir per l'executiu espanyol. Catalunya va tancar l'exercici amb el 2,7% de dèficit, només quatre dècimes per sota del 2014; la Comunitat Valenciana, amb el 2,51%, una dècima per sobre de l'últim registre.
Extremadura (2,64%), Aragó (2,13%), Múrcia (2,52%) i Madrid (1,36%) són altres regions que no han fet els deures que els va posar el Ministeri d'Hisenda. A parer de Montoro, això invalida l'esforç de l'administració central, que hauria reduït el dèficit fins al 2,7%, dues dècimes per sota de l'objectiu si no es té en compte l'ajuda financera a les comunitats. El 5,16% de dèficit del conjunt d'administracions públiques (a banda de les autonomies, es tenen en compte les dades dels ajuntaments), doncs, queda lluny del 4,5% que va pronosticar el president en funcions Mariano Rajoy el passat 11 de febrer. Un anunci que Montoro va qualificar ahir de "referència genèrica" (va negar que hi hagi hagut "ocultació" de les dades reals per part del govern, ja que el càlcul final "és complicat").
El que compta, va insistir, és l'herència que deixa l'Executiu del Partit Popular: "una economia en creixement i creació d'ocupació" (un llegat diferent al que va rebre fa quatre anys: "una economia que queia"). I que el dèficit, des que va començar la legislatura, s'ha reduït pràcticament a la meitat, del 9,13% del 2011 al 5,16% del 2015.
A les autonomies, el titular d'Hisenda els va adreçar un missatge contundent: no poden, va dir, lamentar-se "tot el dia", el que han de fer és "una gestió molt més rigorosa i eficaç" dels seus recursos. En aquesta línia, va anunciar que el govern impulsarà mesures per corregir la desviació de la despesa, entre les quals s'hi compta l'aplicació de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i la "regla de despesa", que impedeix que aquesta superi el creixement potencial de l'economia.
Després de la publicació d'aquestes dades, el Govern català va assenyalar que hi ha certa intencionalitat política per part del govern en què Catalunya lideri el rànquing de comunitats que més dèficit públic van acumular el 2015, amb un desequilibri equivalent al 2,70% del seu PIB.
La Generalitat esperava que el seu dèficit se situés entorn del 2,4 o al 2,5 % del seu PIB, xifra que ja incloïa diversos efectes extraordinaris del 2015, principalment les despeses d'infraestructures licitades abans del 2010 que Hisenda va anunciar al final de l'any passat que imputaria la Generalitat amb efectes del 2015.
Sense aquests efectes extraordinaris, la Generalitat estimava que el seu dèficit hauria estat de l'1,7 % del seu PIB, en la línia del gruix de comunitats, atès que el dèficit mitjà de les comunitats l'any passat va ser de l'1,66 %.
Les fonts consultades subratllen que l'estat controla les bases fiscals de la Generalitat i que, a més, ha tancat el pas a vies d'ingressos com l'impost de dipòsits bancaris, de manera que la recaptació rebuda ha estat molt menor a l'esperada, i afegeixen que tampoc s'han rebut recursos pel Fons de Competitivitat o per la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Bona gestió dels ens locals
Les corporacions locals van tancar l'any 2015 amb un superàvit del 0,44%, una dada que equival a 4.765 milions d'euros. Montoro va valorar la "bona gestió" feta per aquestes administracions i va demanar a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), ara presidida pel PSOE, que "no l'espatlli".
