El Banc d'Espanya augura un bienni d'expansió econòmica, amb creixements del 2,7% el 2016 i del 2,3% el 2017, però amb riscos a la baixa que són més grans ara que fa uns mesos i que tenen a veure amb els dubtes sobre les futures polítiques econòmiques que pugui posar en marxa el proper govern central.
En el seu últim butlletí econòmic, que inclou una actualització de les seves previsions per a aquests dos anys, l'entitat avança també que l'economia es va desaccelerar lleugerament en el primer trimestre, en créixer el 0,7% enfront del 0,8% del trimestre precedent.
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va explicar que aquest alentiment no és atribuïble a la incertesa política, tècnicament molt complicada de mesurar, sinó a la pèrdua d'impuls de factors que van afavorir el creixement l'any passat.
Segons les projeccions del Banc d'Espanya, l'economia s'anirà desaccelerant a mesura que perdin força algunes qüestions de caràcter transitori com l'abaratiment del petroli, la depreciació de l'euro durant 2015, la moderació dels costos de finançament o la rebaixa fiscal de l'exercici passat.
La desacceleració suposa que l'economia creixerà cinc dècimes menys aquest any i quatre dècimes menys el següent, encara que això és compatible amb què se segueixi creant ocupació a "taxes elevades" (2,3% el 2016 i 1,9% el 2017), el que permetrà baixar la taxa mitjana d'atur anual per sota del 19% el 2017.
No obstant això, l'entitat reconeix que hi ha perills que poden modificar a la baixa aquestes projeccions i que en l'àmbit domèstic es tradueixen en una falta de govern perllongada, ja que els dubtes sobre la política econòmica poden incidir negativament en les decisions de despesa de famílies i empreses, el que pot tenir una influència significativa sobre el creixement.
Segons l'opinió del Banc d'Espanya, aquest risc només es conjurarà si es dóna prioritat al procés de reducció del dèficit públic, "essencial per mantenir la confiança", i si es persevera en l'aplicació de reformes estructurals que redueixin les vulnerabilitats de l'economia i permetin millorar la seva capacitat de creixement.
L'entitat preveu que el dèficit públic el 2016 se situï en el 4,4% del PIB i caigui fins al 3,4% el 2017, percentatges que superen els objectius compromesos amb Brussel·les en el 2,8% del PIB per a aquest any i en l'1,4% per al següent. En termes generals el creixement de l'economia el 2016 i el 2017 es recolzarà en la persistència d'uns preus del petroli reduïts, en una política monetària expansiva, en la recuperació progressiva dels mercats d'exportació i en el comportament favorable del mercat de treball.
Al llarg del període de projecció, l'expansió econòmica seguirà sustentada per la demanda nacional (consum i inversió de famílies i empreses), com passa des de l'inici de la recuperació. El 2016 l'aportació al creixement de la demanda nacional serà de 2,9 punts percentuals, mentre que el sector exterior restarà 0,2 punts, i per al 2017 la contribució de la demanda domèstica serà de 2,4 punts i l'exterior restarà una dècima.
Segons l'entitat, el consum de les llars mantindrà un dinamisme elevat (2,9% el 2016 i 2% el 2017), gràcies a la bona evolució esperada de l'ocupació i, en el curt termini, a la caiguda del preu del cru, mentre que la inversió empresarial es desaccelerarà pel debilitament transitori dels mercats exteriors i l'enfortiment de l'euro.
La despesa en consum de les administracions públiques hauria de moderar el seu augment en consonància amb els plans pressupostaris i en contrast amb l'elevat increment del 2015.
En relació amb el sector exterior, les exportacions perdran empenta en el curt termini, el que es notarà especialment en el tram final d'aquest any i el 2017 a mesures que es vagin recuperant els mercats exteriors.
