Les recents sentències contra els ultranacionalistes serbis Radovan Karadzic, condemnat, i Vojislav Seselj, absolt, han tornat a mostrar fins a quin punt és fàcil que es reobrin les ferides per les guerres i els crims comesos als Balcans en la dècada de 1990. Com gairebé totes les seves decisions fins ara, els veredictes dictats en les últimes setmanes pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) han provocat agitades i creuades reaccions a Sèrbia, Croàcia i Bòsnia.

"Les sentències i les activitats del TPII han mostrat que no contribueixen molt a la reconciliació a la regió", afirma a Belgrad l'analista Aleksandra Joksimovic, presidenta del Centre per a la Política Exterior. "Lamentablement, tampoc contribueixen molt en la recerca de la justícia per a totes les víctimes", considera. Però, d'altra banda, si aquesta cort no existís no s'haurien jutjat de forma apropiada els crims comesos en les ?guer?res durant les quals Iugoslàvia es va anar trencant.

L'absolució de Seselj dijous passat ha causat una gran indignació a Croàcia, els representants de la qual coincideixen que no contribuirà a la reconciliació entre els pobles i països balcànics. Seselj estava acusat de crims de guerra contra la població no sèrbia de Croàcia, Bòsnia i Sèrbia i de defensar la creació mitjançant la força d'una "Gran Sèrbia" que agrupés els territoris d'aquests tres països.

Les autoritats croates van qualificar la sentència de "vergonyosa", "xocant" i "escandalosa", i la presidenta, Kolinda Gravar-Kitarovic, va anunciar que "Croàcia no l'acceptarà".

L'assessor de la presidenta Gravar-Kitarovic i exministre d'Exteriors, Mate Granic, va opinar que la sentència "segurament no influirà positivament" en les relacions dels dos països, "en les quals ja existeixen moltes qüestions pendents". Comentant una possible visita del president de Sèrbia, Tomislav Nikolic, a Croàcia, Granic va avaluar que "aquests no són bons temps per a això".

A aquest enuig ha contribuït l'actitud desafiant, i fins i tot insultant, de Seselj durant i després del judici, qüestionant l'autoritat del tribunal i insistint a mantenir la seva postura ultranacionalista.

El líder radical, el Partit Radical Serbi del qual podria aconseguir el 6% dels vots en les eleccions del 24 d'abril, va afirmar després de conèixer la sentència que la idea de la "Gran Sèrbia" segueix sent "immortal". Paraules que van llançar sal a la ferida de Croàcia, en la qual la minoria sèrbia va crear un Estat independent, la República Sèrbia de Krajina. Aquesta república va ser finalment conquerida per Zagreb el 1995, després de la famosa operació Tempesta que va ?obligar a fugir més de 200.000 serbis de Croàcia.

Tampoc ha agradat a Zagreb la tèbia reacció del Govern serbi. El primer ministre, Aleksandar Vucic, antic aliat de Seselj ara enfrontat a ell, va assegurar que no comenta decisions judicials, però va reconèixer que el seu país té l'obligació de respectar les víctimes musulmanes i croates i entendre el seu dolor.

Possible focus de tensió

Queda per veure si l'obertura de ferides passades provocarà noves lesions. Croàcia, soci de la Unió Europea des de 2013, té a la mà vetar una futura entrada de Sèrbia al club comunitari. Alguns diputats conservadors han demanat directament que es bloquegi l'accés serbi i, més veladament, el primer ministre croat, Tihomir Oreskovic, va dir que espera que Sèrbia compleixi tots els criteris d'accés tal com va fer Croàcia.

L'altra sentència que ha sacsejat les relacions en els Balcans ha estat la que imposa 40 anys de presó a Radovan Karadzic, "el carnisser de Sarajevo", líder dels serbis de Bòsnia durant la guerra civil que va arrasar aquest país entre 1992 i 1995. Els serbis, per part seva, van llegir aquest veredicte com una decisió política que demostraria la parcialitat de la Justícia internacional, per a la qual els serbis van ser sempre botxins i mai víctimes.

Per exemple, Belgrad no oblida la sentència exculpatòria el 2012 d'Ante Gotovina, el general croat que va expulsar les forces sèrbies de Croàcia en l'operació Tempesta. Més enllà de la polèmica desfermada per aquestes decisions judicials, en els dos països encara hi ha polítics que utilitzen la retòrica nacionalista i acusacions contra el veí croat o serbi.

A Croàcia, la decisió el 2013 del llavors govern socialdemòcrata de reconèixer l'ús oficial de l'alfabet ciríl·lic que fa servir la població sèrbia, va generar una dura campanya dels sectors més nacionalistes, als quals dóna suport la pròpia presidenta, Kolinda Gravar-Kitarovic.