La constitució d'una societat offshore -fora del país en el qual es resideix, normalment un paradís fiscal- no suposa una il·legalitat en si mateixa, segons els experts consultats per Efe, ja que el delicte està en la finalitat per a la qual es va crear, com quan l'objectiu és defraudar al fisc.

Segons explica a Efe el president dels inspectors d'Hisenda (IHE), José Luis Groba, no és il·legal que una multinacional espanyola constitueixi filials extraterritorials per operar en territoris de baixa tributació, ja que el problema està quan s'utilitzen aquestes societats per amagar beneficis procedents d'activitats delictives o ocultar patrimoni per evitar el pagament d'impostos en el país de residència.

El principal instrument de què disposa l'Agència Tributària (AEAT) per lluitar contra aquest frau és el model 720, la declaració informativa sobre béns i drets situats a l'estranger per valor de més de 50.000 euros, obligatòria des del 2013.

No obstant això, Groba destaca que caldrà completar la informació apareguda en els anomenats "papers de Panamà" amb requeriments d'informació addicionals al país centreamericà.

Encara que des del 2011 Panamà ja no és considerat per Espanya paradís fiscal -país de nul·la o baixa tributació per als estrangers que no es presta a l'intercanvi efectiu d'informació-, Groba augura problemes en l'obtenció de documentació addicional sobre aquest cas, perquè creu que el país centreamericà s'empararà en la il·legalitat de l'obtenció de la prova, tal com va fer Suïssa després de la filtració de la llista Falciani.

Sobre això, el secretari general dels Tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha), José María Mollinedo, va dir que, en cas que Panamà no faciliti la informació que se li requereixi, Espanya hauria de replantejar la seva exclusió de la llista de paradisos fiscals.

Mollinedo assegura que els dos països van signar el conveni per evitar la doble imposició i el frau fiscal el 2011 perquè empreses espanyoles havien de participar en l'ampliació del canal de Panamà i la legislació panamenya no permetia treballar en aquestes obres a companyies d'estats que el consideressin paradís fiscal. La manca d'informació per part de Panamà, diu el president dels inspectors, dificultarà seguir el rastre de la liquidació d'actius de les societats que van deixar d'existir fa anys, abans que entrés en funcionament el model 720. "Abans del 720, es confiava en la bona voluntat del contribuent", diu Groba, ja que el ciutadà no havia d'informar dels seus béns i drets a l'exterior, tot i que sí que estava obligat a declarar en l'IRPF totes les rendes percebudes independentment del part del món on es generessin.

El problema és que moltes d'aquestes rendes no es declaraven perquè per a Hisenda era inaccessible la informació sobre elles, assegura Groba. Gestha recorda que des que es va aprovar el model 720 la llei espanyola considera imprescriptibles els béns a l'estranger no declarats, de manera que el seu valor tributa com a guany patrimonial no justificat al tipus marginal de l'impost sobre la renda de l'últim any no prescrit, que en aquest cas seria 2011.

Per a Gestha, és fonamental que les inspeccions s'agilitin per evitar que aquells espanyols que figuren com a titulars o vinculats a societats opaques en els "papers de Panamà" presentin declaracions complementàries amb les quals esquivar les sancions i condemnes pels delictes fiscals que hagin pogut cometre.