Els bancs Santander, BBVA i Sabadell haurien ajudat els seus clients a fundar empreses offshore a Panamà, segons El Confidencial, mitjà que forma part de la investigació liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i el diari alemany 'Süddeutsche Zeitung.

Concretament, l'entitat aleshores presidida per Emilio Botín hauria creat 118 societats a Panamà, mentre que el BBVA en va fundar 19 per als seus clients dels diferents països on opera, però també de l'Estat, com per exemple la Reial Societat.

En el cas del Sabadell, hauria adquirit deu societats per als seus clients llatinoamericans des del negoci de banca privada a Miami, que va comprar al BBVA el 2007. Per la seva banda, els tres bancs es van desmarcar d'aquestes pràctiques. La investigació assenyala que més de 500 bancs d'arreu del món i les seves filials haurien creat societats pantalla a través del despatx Mossack Fonseca.

El Banc Santander va crear la majoria de societats des de Suïssa, tot i que també des de Nova York i Guernsey, i en el cas del BBVA les societats pantalla es van fer des de Suïssa, Jersey i la seva unitat de banca privada a Miami, que es va vendre al Banc Sabadell, entitat que hauria adquirit deu societats a Panamà per a clients de països llatinoamericans.

Preguntades per aquests fets les entitats presumptament implicades, el Banc Santander va dir que els clients que apareixen a la documentació dels Papers de Panamà no consten com a clients de la seva Banca Privada Internacional ni tampoc a escala estatal i que, a més, "tots els clients de la banca privada del Santander han acceptat en els seus contractes una sèrie de termes i condicions, entre les que s'inclouen clàusules confirmant les seves responsabilitats fiscals".

Per la seva banda, el BBVA assegura a El Confidencial que "les societats es van cancel·lar fa temps", les darreres el 2009, mentre que fonts del Banc Sabadell els han remarcat que "mai no van crear, adquirir ni recomanar" als seus clients operar a través d'aquestes societats.

L'origen d'aquesta pràctica es va produir arran de l'aprovació de la Directiva Europea d'Estalvi de la Unió Europea el 2005, que obligava Suïssa a informar dels comptes dels seus clients estrangers o bé retenir-los el 35% en funció dels seus beneficis.

El govern del país helvètic va posar com a condició, per adherir-se a la normativa, que només hagués d'informar de les persones físiques i no jurídiques. Això va portar les grans fortunes a crear les societats pantalla per seguir ocultant la seva identitat.

La investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació no situa els bancs espanyols entre els més actius en la creació d'aquestes societats.

En total, van ser més de 500 bancs d'arreu del món que a través de les seves filials i sucursals van registrar fins a 15.600 societats pantalla a través del despatx d'advocats Mossack Fonseca.

Per exemple, només del banc britànic HSBC hauria estat el responsable de la creació de més de 2.300 societats i UBS de 1.100 més. Altres bancs internacionals que van treballar amb aquest despatx van ser el francès Société Générale, amb la creació de 979 societats; seguit del Royal Bank of Canada, amb 378; l'alemany Commerzbank, amb 92, i el Crédit Suisse, amb 1.105.