El primer ministre britànic, David Cameron, es va convertir ahir en el primer cap del govern del Regne Unit que publica la declaració d'Hisenda, en un intent de dissipar la controvèrsia pel cas dels Papers de Panamà. Enmig d'una forta pressió mediàtica i política, Cameron va facilitar els detalls fiscals dels seus ingressos corresponents als exercicis entre el 2009 i el 2015, després que sortissin a la llum, a partir dels documents del bufet Mossack Fonseca, uns beneficis obtinguts partir d'una inversió del seu pare, Ian, en un paradís fiscal.

A primer cop d'ull, les aportacions d'impostos del primer ministre no indiquen que tingués ingressos dubtosos, però els mitjans qüestionaven ahir dos regals de 100.000 lliures -un total de 246.000 euros- que li va fer la seva mare, Mary Cameron, el 2011 després de la mort del seu pare. Segons la declaració d'Hisenda de l'últim període fiscal, 2014-15, el primer ministre va pagar 94.037 euros en impostos sobre uns ingressos de 246.377 euros, que inclouen el seu sou com a primer ministre i el lloguer de la casa familiar al barri de Notting Hill, situat a l'oest de la ciutat de Londres.

Els ingressos estan formats pel seu sou com a cap del govern, 172.842 euros; una aportació de 12.095 euros del Partit Conservador, un ingrés de 57.685 euros del lloguer de la casa de Londres i 3.753 més en interessos d'un compte bancari.

En anys anteriors, les declaracions mostren que va heretar 369.000 euros del seu pare mort el 2010, sobre els quals no va pagar impostos perquè el mínim fiscal imposable en cas d'herència era de 399.750 euros, i un altre any va rebre els dos pagaments de 123.000 euros de la seva mare.

Els mitjans indicaven que la mare de Cameron va heretar accions de la inversió del seu marit a les Bahames, per la qual cosa no és clar si el regal que Mary Cameron va fer al seu fill el 2011, un any després d'arribar al poder, va procedir de la venda dels títols.

Després de negar que no tenia interessos en paradisos fiscals, Cameron va reconèixer en una entrevista dijous que va tenir accions per valor de més de 37.500 euros al fons d'inversió del seu pare, Blairmore Holdings, cosa que li va suposar un benefici de 23.370 euros quan les va vendre, si bé va pagar els impostos corresponents al Regne Unit.

En els sis anys compresos entre el 2009 i el 2015, Cameron va guanyar gairebé 1.353.00 d'euros i va pagar-ne uns 492.000 en impostos, segons el resum de les declaracions d'Hisenda fetes públiques ahir per la residència de Downing Street.

El primer ministre va admetre que havia comès errors en la forma en què havia abordat les revelacions contingudes als Papers de Panamà, uns documents que han fet públic que polítics, rics i famosos han fet inversions en paradisos fiscals per evitar el pagament d'impostos.

El líder tory, del partit consevador, va subratllar que la seva intenció és ser "transparent" en la polèmica, encara que l'oposició laborista va exigir que doni explicacions al Parlament com més aviat millor. En unes declaracions a la cadena britànica BBC, el líder laborista, Jeremy Corbyn, va insistir que vol veure els documents de Cameron. "Necessitem saber el que hi ha exactament en la declaració. Necessitem saber per què va posar diners a l'estranger en primer lloc. Hi ha preguntes que ell ha de contestar. Crec que cal una tasca del Parlament", va subratllar Corbyn, que es va mostrar convençut que la Cambra ha de fer un seguiment estret a Cameron.

"Aquesta és una situació moral. Si guanyes diners, pagues impostos. Si guanyes molts diners, pagues més impostos", va afegir Corbyn, que va prometre que faria conèixer la seva declaració d'Hisenda "molt aviat", encara que no hi hauria "sorpreses".