Els dos mossos acusats de rebentar un ull a Ester Quintana al novembre del 2012 són jutjats avui a l'Audiència de Barcelona, amb la manifestant ja indemnitzada per la Generalitat després d'haver abanderat la lluita contra l'ús de les pilotes de goma, que el Parlament va acabar prohibint el 2014.

En el judici, que es prolongarà tres setmanes, la secció tercera de l'Audiència de Barcelona fa seure al banc dels acusats un subinspector i un escopeter dels Mossos d'Esquadra, per als quals la Fiscalia demana dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per disparar la pilota de goma que va segar un nervi òptic a Quintana, en la manifestació per la vaga general del 14 de novembre del 2012.

El ministeri públic acusa els dos mossos d'un delicte de lesions per imprudència greu, ja que entén que van disparar sense adoptar mesures de precaució i sense que hi hagués incidents, en una actuació que Interior no emparava, ja que el director de la policia catalana no havia autoritzat l'ús d'aquest material antiavalots.

De fet, en el judici no només ha d'aclarir-se la responsabilitat penal dels agents -la civil va quedar resolta en l'acord extrajudicial que Quintana va assolir amb Interior per ser indemnitzada-, sinó també si l'impacte que va deixar cega d'un ull la manifestant va ser causat per una pilota de goma, un fet que la defensa dels mossos d'esquadra qüestiona.

Malgrat que el jutge que va investigar el cas va concloure de forma molt clara que Quintana va ser colpejada per una bala de goma, el Departament d'Interior de la Generalitat, per mitjà dels tres consellers que l'han dirigit els últims quatre anys (Felip Puig, Ramon Espadaler i Jordi Jané), segueix sense admetre que el 14-N s'usés aquest material i només assumeix que la manifestant va quedar ferida en una "actuació policial".

Quan s'apropava l'hora del judici, la defensa dels agents encausats va proposar una bateria de noves proves que apuntaven al fet que la manifestant va poder perdre l'ull per un projectil de precisió -que Interior sí que va admetre que havia fet servir-, però l'Audiència va tancar l'assumpte en concloure que els indicis que els danys els va causar una pilota de goma són "clars".

Precisament, l'obstinació de la Generalitat en el punt que els antiavalots no van disparar pilotes de goma el 14-N és un dels motius que van contribuir a convertir Quintana en una mena d'emblema de la lluita contra aquest tipus de material de dispersió.

Mentre la manifestant desfilava pels mitjans amb un pegat a l'ull, el Departament d'Interior s'embrancava en un rosari d'explicacions contradictòries, amb més de mitja dotzena de versions sobre els fets, en les quals Felip Puig va arribar a suggerir que Quintana va poder resultar lesionada per un artefacte llançat pels manifestants mateixos.

La gestió del cas va obrir una greu crisi al Departament d'Interior i, al maig del 2014, va ser un dels desencadenants de la dimissió de Manel Prat com a director dels Mossos d'Esquadra, amb Ramon Espadaler (UDC) al capdavant de la conselleria, quan faltaven pocs dies perquè el Parlament en debatés el cessament.

Després de liderar al carrer i els mitjans les mobilitzacions per posar fi a l'ús d'aquest material antiavalots, Quintana, per mitjà de l'associació Stop Bales de Goma i Ull amb el teu Ull, va portar el debat al Parlament, que va acabar prohibint-ho al maig del 2014 amb l'única oposició del PP.

El setembre de l'any passat, amb el cas a punt d'enviar-se a judici, la Generalitat va indemnitzar amb 260.931 euros Quintana, a través de la seva asseguradora, en un acord extrajudicial en què el Departament d'Interior va reconèixer que la manifestant havia resultat ferida a causa d'una actuació de la Policia.

Aquest acord, pel qual Quintana renuncia a les accions civils en el judici, deixa les mans lliures a la seva lletrada, Laia Serra, per reclamar la màxima contundència penal contra els antiavalots acusats de rebentar-li un ull, sense risc que una absolució eventual dels agents impedeixi que la seva clienta sigui indemnitzada.

L'acusació particular que exerceix Ester Quintana reclama nou anys de presó i d'inhabilitació per a cada un dels dos agents, els quals acusa d'un delicte de lesions -no imprudents-, en entendre que, si bé no buscaven directament ferir la manifestant, "van assumir plenament el risc" de fer-ho.