Una recerca caòtica pot ser una bona estratègia quan es va a cegues, segons un estudi elaborat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes i el Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals.
El treball, que publica la revista Nature Scientific Reports, arriba a aquesta conclusió després d'estudiar els processos neuronals interns en mol·luscos que disposen de poca informació de l'entorn i tenen un patró de moviments caòtic com a estratègia eficient per trobar allò que busquen.
Segons Frederic Bartumeus, coautor de l'estudi, entendre els mecanismes generadors de caos i la seva connexió amb el comportament de recerca pot ajudar a aplicar aquest tipus de patrons en situacions d'investigació amb humans.
Segons Bartumeus, seguir un rumb de recerca aleatori pot ser beneficiós quan el cargol marí Hydrobia ulvae busca aliment. Aquesta trajectòria de moviment sense una direcció determinada tindria el seu origen en els seus processos neuronals caòtics.
Aquesta estratègia de recerca, anomenada Passeig de Lévy, s'ha trobat en una àmplia diversitat d'organismes i és un patró de moviments que optimitza l'èxit en la recerca en condicions on els objectes que cal trobar poden estar lluny i a prop a la vegada.
"Per més capacitat cognitiva que tingui un animal, i que aquesta serveixi per minimitzar les situacions de falta d'informació sobre l'entorn, sempre pot ser bo tenir una estratègia a la desesperada, un últim recurs a explotar en casos on el context de la recerca es complica. I un patró aleatori pot donar bons resultats", ha dit l'investigador.
Bartumeus defensa que les recerques caòtiques també poden servir per als humans, per exemple, en certes situacions d'investigació en éssers humans on l'entorn dóna poques pistes sobre què cal buscar i com.
