La policia va detenir ahir els màxims dirigents de l'associació Ausbanc i del sindicat de funcionaris Manos Limpias acusats de teixir una xarxa d'extorsió a bancs a canvi de donar-los publicitat i de retirar acusacions en què es personava el sindicat, com va passar amb la infanta Cristina, quan van arribar a demanar 3 milions d'euros a dues entitats per deixar d'acusar-la en el cas Nóos.

Presentant-se com a grup justicier, Manos Limpias es va destacar pel seu atac constant del procés sobiranista català, amb denúncies i querelles constants, però la seva actuació política es va estendre a molts altres àmbits.

Les cúpules de les dues organitzacions, amb els seus màxims dirigents al capdavant -Luis Pineda, d'Ausbanc, i Miguel Bernard, de Manos Limpias-, han estat detingudes per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) en una operació, anomenada Nelson, en la qual s'investiga pràctiques d'extorsió a bancs.

Fonts policials han informat que un dels assumptes que s'intenta aclarir és el presumpte xantatge a La Caixa i al Banc Sabadell, als quals s'hauria sol·licitat un total de 3 milions d'euros perquè Manos Limpias retirés la seva acusació contra la infanta Cristina, l'única que s'exerceix contra ella en el cas Nóos.

Precisament, els advocats de la infanta Cristina han reconegut que va existir una conversa que, tant en l'àmbit professional com deontològic, els incomodava i que van posar en coneixement de les autoritats judicials i de la Policia.

En tot cas, el lletrat Miquel Roca ha remarcat que "mai no acceptarien un acord extrajudicial" sobre la infanta, mentre que l'advocada de Manos Limpias en el cas Nóos, Virginia López Negrete, ha assegurat que no retiraran l'acusació contra donya Cristina i els altres 16 acusats, que mantindran "fins al final del procés".

No és l'únic cas que s'investiga. La UDEF creu que les dues organitzacions treballaven de manera coordinada i no eren realment associacions sense ànim de lucre, sinó que el seu objectiu era obtenir beneficis per als seus dirigents, i utilitzaven com a pantalla la protecció dels consumidors i les iniciatives judicials.

De fet, una de les entitats va arribar a pagar al voltant d'un milió d'euros en un any en concepte de "publicitat", quan en realitat aquests pagaments responien a un xantatge, segons creuen els investigadors.