El monjo de Montserrat Manel Nin va ser ordenat divendres bisbe dels catòlics grecs de ritu bizantí a Roma. El monjo, des del 1999, era el rector del Col·legi Pontifici Grec de Roma, que rep seminaristes catòlics de tradició bizantina d'Europa de l'est, Terra Santa, i també Itàlia.

Nin, nascut al Vendrell, va descriure la missió que li ha encomanat el Papa com a nou exarca -tal com es coneix el seu episcopat- amb paraules d'Efraïm de Síria: "fer present en la meva església i en la meva Església a Grècia el rostre d'aquell que és el meu mestre, el meu Senyor Jesús. El seu Evangeli, la paraula d'amor, el perdó, la salvació i la vida nova".

El Papa va nomenar Nin com a exarca dels catòlics grecs de ritu bizantí el 2 de febrer i va rebre l'ordenament divendres al matí a la basílica romana de Sant Pau Extramurs.

La cerimònia va seguir el ritus bizantí i la va presidir el cardenal Leonardo Sandri, prefecte de la Congregació per a les Esglésies orientals. Nin és, de fet, el primer català el papa Francesc ascendeix a la qualitat de bisbe.

A la cerimònia hi van participar diversos bisbes de comunitats catòliques de ritus orientals d'Europa, a més de l'arquebisbe Jaume Pujol de Tarragona, l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, l'arquebisbe emèrit de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i diversos clergues catalans. El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va representar la Generalitat de Catalunya en l'ofici que es va celebrar a Roma.

En el discurs final, Nin va pronunciar-hi també unes paraules en català. Va agrair la presència dels jerarques orientals i també dels seus companys catalans. Va recordar els seus orígens tarragonins, i la vinculació de Sant Pau amb la diòcesi de Tarragona, i va advocar la protecció de la Mare de Déu de Montserrat. Va tenir un record especial pel germà Cebrià Pifarré, traspassat recentment, que va ser qui va introduir el pare Nin en el món oriental.