El principal òrgan executiu del Fons Monetari Internacional va demanar ahir accions més "decisives" per evitar la desacceleració global, entre les quals una major despesa en polítiques "afins al creixement", i va avisar de l'augment de la "volatilitat en el mercat financer".
En el comunicat final després de la reunió de primavera de l'FMI i el Banc Mundial, que va congregar a Washington els líders econòmics mundials durant la setmana passada, l'organisme va ratificar la seva preocupació pel ritme "apagat" de creixement econòmic global. "Els riscos per al panorama econòmic global han augmentat des de l'octubre, cosa que planteja la possibilitat d'un alentiment més generalitzat i una retirada sobtada dels fluxos de capital", va indicar en el seu comunicat el Comitè Financer i Monetari Internacional (IMFC), el principal òrgan executiu de l'FMI. "Alhora, les tensions geopolítiques, les crisis de refugiats i la commoció creada per una potencial sortida del Regne Unit de la Unió Europea presenten més riscos per al creixement econòmic", afegia el text. Per contenir aquests riscos, es necessiten mesures més "decisives" i, en particular, "una política fiscal afí al creixement" global, que enforteixin la "creació d'ocupació i la confiança" i "s'abstinguin de qualsevol forma de proteccionisme o de devaluació competitiva" de les divises.
L'IMFC, presidit pel governador del Banc de Mèxic, Agustín Carstens, va demanar a l'FMI que revisi els seus mecanismes de crèdit per tal d'"ajudar els membres a gestionar la volatilitat o la incertesa", i va reconèixer "els reptes particulars que afronten els exportadors de matèries primeres".
Les filtracions, presents
La reunió de primavera de l'FMI i el BM va estar protagonitzada, també, per la filtració massiva de documents coneguda com els Papers de Panamà sobre l'ús de societats opaques en paradisos fiscals. Sobre això, la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, va opinar que aquesta polèmica demostra que "tenir estàndards internacionals és extremadament útil", i va assenyalar que hi ha d'haver un "intercanvi d'informació" més gran entre les autoritats econòmiques i fiscals. "En el cas de Panamà, s'havien emès alertes i alarmes, però no hi va haver el nivell d'aplicació que s'esperava", va dir Lagarde abans de fer una crida a la conscienciació: "crec que tots nosaltres hem de reflexionar per veure com els mecanismes -de transparència fiscal- poden incloure formes d'aplicació i conseqüències si no s'apliquen", va afegir.
Lagarde va assegurar que "la posada en marxa d'una xarxa segura de sistemes de recaptació d'impostos i el marc econòmic per lluitar contra la corrupció" són dues de les àrees que considera com a "nous reptes" de l'FMI, en les quals cal "avançar més".
Pel que fa a Grècia, Lagarde va avançar que un equip de l'organisme tornarà aquesta setmana a Atenes per continuar les converses sobre la crisi del deute al país hel·lè. "Hi ha molta feina per fer, així que no esperin un resultat immediat perquè aquestes coses volen temps", va dir la directora gerent de l'FMI.
