Amb la sensació generalitzada que la possibilitat d'un acord de govern és cada vegada més remota, els partits esperen la tercera i última ronda del rei amb els líders polítics de la propera setmana en què, tot ho indica, es ratificarà el fracàs de la legislatura i la convocatòria de noves eleccions.

El mateix ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha reconegut que Espanya s'encamina a eleccions i que, tot i que creu que hi haurà un resultat similar als anteriors comicis, espera que s'imposi el "sentit comú" per formar un govern que faci front als "problemes".

En una conversa informal amb el seu homòleg holandès, Jeroen Dijsselbloem, que ha estat captada pels micròfons, De Guindos es mostra convençut que "no hi ha marge" per aconseguir un consens entre els partits que eviti una nova convocatòria electoral.

Mentrestant, tots els partits han rebutjat la proposta llançada pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, d'un president "independent" que pugui aglutinar el suport parlamentari.

D'aquesta opinió és la presidenta andalusa, Susana Díaz, que ha deixat clar que no li han agradat mai "les sortides tipus Monti" i prefereix que siguin els ciutadans els que triïn els seus representants "a través del vot" i que "ningú decideixi per ells".

Igual que va dir el líder del PSOE, Pedro Sánchez, la secretària general del grup socialista, Isabel Rodríguez, ha aportat per una política basada en "les idees i els compromisos" i no en la "tecnocràcia". "Seria gairebé privar els ciutadans de les eleccions dels seus governs i allunyar-nos d'un marc democràtic", ha alertat.

Les crítiques a Rivera han arribat també des del portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, que ha avisat que Espanya "no necessita cap cabdill disfressat de candidat independent, ho digui Rivera o ho digui qui sigui".

Hernando ha qualificat de "lamentable" que un dirigent de la "nova política" plantegi que la solució per a Espanya sigui "un president que no hagi passat per les urnes" perquè això implica un "menyspreu al conjunt dels ciutadans" i "a totes les persones que han anat a votar".

S'ha defensat dels retrets el mateix Rivera, que considera "normal" que els líders del PP i PSOE no vulguin fer un pas enrere.

En una entrevista a Telemadrid, el líder de Ciutadans, ha insistit que la seva proposta és una "solució excepcional" davant el "no" del PP a sumar-se a l'acord "reformista" signat pel seu partit i el PSOE.

Espanya -ha reconegut- està abocada a eleccions, si els populars "no baixen a negociar" i Podem es manté "en els seus tretze".

Ha donat suport al seu cap de files la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, que ha criticat que algunes formacions es "quedin en un racó sense fer res" o "estiguin instal·lades a la queixa".

Més enllà dels retrets a un i altre costat de la bancada i davant la imminència del desenllaç final de la legislatura, el congrés i el govern ja preparen el decret de dissolució de les Corts i de convocatòria d'eleccions generals.

Per primera vegada en democràcia i si no hi ha un acord polític d'última hora que permeti investir un president del govern la setmana que ve, el rei dissoldrà les Corts el pròxim 2 de maig i convocarà les eleccions generals, amb la signatura d'un decret llei que serà publicat l'endemà al BOE.

El decret ha de fixar la data dels comicis per al proper 26 de juny, així com el dia de la constitució del nou Congrés i Senat que surtin de les urnes que, segons fonts parlamentàries, podria demorar-se fins a la setmana del 20 de juliol.

Fonts de l'executiu han confirmat que l'única comesa del govern en aquest procés és l'actualització del repartiment d'escons de cadascuna de les circumscripcions electorals en funció de la població censada. Aquesta tasca ja ha començat, segons les fonts, i el seu objectiu és reflectir si s'ha produït alguna variació en la població des del 20 de desembre, quan van tenir lloc els anteriors comicis.

Amb aquest calendari electoral, la sessió d'investidura podria celebrar-se, com a molt aviat, l'última setmana de juliol, en el cas que de les urnes en sorgeixi una majoria parlamentària que permeti l'elecció immediata d'un president del govern.