El ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la Llei 2/2014 del Parlament de Catalunya de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i que, entre altres, prohibeix la pràctica del 'fracking' a Catalunya i l'establiment de superfícies comercials de més de 800 metres quadrats dins de les trames urbanes.
En concret, el TC declara nul l'article 167.1 i la disposició transitòria 8a de la llei argumentant que envaeixen les competències de l'Estat. Tres magistrats s'han pronunciat en contra del sentit de la sentència. Són la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Adela Asúa, que ha redactat un vot particular al que s'ha afegit el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, i el magistrat Juan Antonio Xiol, que ha redactat el seu propi vot particular.
L'article 167.1 de la Llei del Parlament és el que estableix la prohibició de l'exploració, investigació i l'extracció de jaciments d'hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica del 'fracking'.
Segons el TC, l'Estat és qui té les competències per autoritzar o prohibir aquesta tècnica, com posen de manifest sentències anteriors. Els magistrats fan referència a sentències contra les lleis que prohibien el 'fracking' a Cantàbria, La Rioja i Navarra.
Argumenten que l'autorització per a l'ús del 'fracking' d'acord als requisits tècnics i a la prèvia declaració del seu impacte al medi ambient és potestat de l'Estat, perquè és l'administració central qui té les competències en matèria de planificació econòmica i en règim miner, energètic i de protecció del medi ambient.
Per aquest motiu estableixen que "la prohibició absoluta i incondicionada de la tècnica de la fractura hidràulica a tot el territori" de les comunitats autònomes és contraria "de manera radical i insalvable" al que puguin establir les lleis estatals.
A més, consideren que la prohibició del 'fracking' per part dels parlaments autonòmics no es pot sustentat sobre les competències autonòmiques d'ordenament del territori i de medi ambient, perquè són normes de rang inferior a les competències estatals de règim miner i energètic i d'ordenació general de l'economia.
Segons els magistrats, la llei del Parlament "reformula sora una perspectiva radicalment diferent" la legislació estatal, que permet l'ús del 'fracking' "sempre que compleixi determinats requisits de caràcter tècnic i mediambiental".
Per contra, diuen, la llei catalana "la contempla com a tecnologia que s'ha de prohibir pels seus possibles efectes perjudicials davant de qualsevol de les múltiples circumstàncies anunciades".
D'aquesta manera, segons la sentència, mentre que el 'fracking' està permès per la legislació espanyola "queda prohibit amb caràcter absolut al territori de Catalunya sempre que el seu ús afecti qualsevol àmbit competencial de la Generalitat".
El TC també anul·la la disposició transitòria 8a prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les "trames urbanes consolidades". Els magistrats consideren que la Llei no justifica aquesta mesura per "raons imperioses d'interès general", tal com exigeix la llei bàsica de l'Estat.
Aquesta disposició deixava en suspens una previsió del decret Llei 1/2009 de la Generalitat que permetia en casos excepcionals la implantació d'equipaments comercials mitjans i grans fora de les trames urbanes consolidades.
Segons el TC la suspensió "equival a una prohibició que s'implantin fora de les trames urbanes consolidades establiments comercials de més de 800 m2, però aquesta prohibició hauria d'estar justificada "per raons imperioses d'interès general" d'acord a la llei estatal.
Per contra, asseguren, la llei catalana "no exterioritza cap motiu per limitar tan fortament la implantació d'establiments comercials de més de 800 m2" i, per tant, la norma contradiu "frontalment" el que estableix la Llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.
Dos vots particulars
Tres magistrats han presentat dos vots particulars. La vicepresidenta Adela Asúa i el magistrat Valdés s'han remès al vot particular que van presentar a sentències anteriors on argumenten que la decisió del TC hauria d'haver ponderat "els interessos eventualment afectats per la concurrència competencial sobre el mateix espai físic, sense imposar una subordinació d'uns a altres".
Antonio Xiol creu que el TC hauria d'haver desestimat el recurs del govern espanyol i declarar constitucional la llei catalana perquè, afirma, la norma tenia com a objecte la protecció d'interessos constitucionals que són competència autonòmica i no deixava buida de contingut la competència estatal bàsica sobre la tècnica del 'fracking'.
Segons Xiol, la sentència fa "una interpretació de les relacions entre l'Estat i les CCAA que tendeix a recolzar-se en el principi de jerarquia i a reformular els criteris fins ara escrupolosament basats en el principi de competència".
