Norbert Hofer, el candidat del partit ultranacionalista populista FPÖ, va guanyar ahir amb claredat la primera volta de les eleccions presidencials d'Àustria, en obtenir l'inesperat 36,7 % dels vots, segons les primeres projeccions de la televisió pública ORF.

A la segona i decisiva ronda electoral, el proper 22 de maig, Hofer s'enfrontarà a l'ecologista Alexander Van der Bellen que va quedar segon.

Per primera vegada en la història d'Àustria, els candidats de l'actual coalició de govern, formada pels socialdemòcrates (SPÖ) i democristians (ÖVP), han quedat fora de la segona ronda electoral. En el passat, els candidats dels dos grans i històrics partits polítics del país alpí solien superar junts el 80% dels vots en les eleccions presidencials.

El candidat democristià, Andreas Koh, l va ser quart amb l'11,2%, davant del socialdemòcrata Rudolf Hundstorfer, amb el 10,9 %. El sisè en aquestes eleccions va ser l'excèntric empresari constructor Richard Lugner, que va aconseguir el 2,4 %, segons les primeres dades.

La presidència austríaca és un càrrec més aviat protocol·lari sense poders executius, com a representant del país a l'exterior, tot i que també té alguns poders concrets com el de dissoldre el Parlament, destituir el govern o ser el comandant en cap de l'exèrcit, entre d'altres.

La clara victòria de Hofer contradiu totes les enquestes de les últimes setmanes, que indicaven que Van der Bellen era el favorit. L'euroescèptic, xenòfob i populista partit FPÖ apareix en les enquestes d'intenció de vot com la que ha rebut més suports, amb més del 30 % dels vots.

Per això, les eleccions d'ahir es veien com un termòmetre del suport popular que tenen aquest partit i les formacions de la coalició de govern.

Un ultra amb "pell de xai"

El dretà Norbert Hofer, de 45 anys, i, fins ara, vicepresident tercer del Parlament austríac, era el candidat més jove que es presentava a les eleccions presidencials.

És considerat la "cara simpàtica" del seu partit, capaç d'expressar els punts de vista contra la immigració, l'islam i la Unió Europea sense aixecar la veu, de manera educada i sense maneres brusques. Aquesta capacitat per fer més digeribles els postulats de l'FPÖ amb missatges patriòtics ha fet que alguns comentaristes el definissin com un ultra "amb pell de xai".