Els 'likvidátor', els herois oblidats de Txernòbil

Els coneguts com a 'liquidadors' van actuar d'escuts humans contra la radiació que es va escapar del reactor

28.04.2016 | 07:32
Una màscara de gas i una sabata en una guarderia de Prípiat.

Els anomenaven 'likvidátor', 'liquidadors'. Herois que, en cos de camisa, van servir d'escut humà contra la radiació que es va escapar per les esquerdes de l'IV reactor de la central nuclear de Chernobil, a l'antiga Unió Soviètica, la matinada del 26 d'abril de 1986. De la seva gesta, i d'una explosió de conseqüències equivalents a més de cent bombes atòmiques que va causar el més greu accident nuclear registrat fins avui, aquest dimarts se'n compleixen 30 anys d'història.

Entre les xifres que des de llavors descriuen l'horror nuclear de Txernòbil, les estadístiques oficials sumen més de 100.000 morts, i parlen de milions de persones que, encara avui, viuen afectades per la radiació.

A diferència dels operaris que, després de l'accident causat pel terratrèmol i el sisme submarí que pràcticament van assolar l'est de Japó, avui treballen en la central de Fukushima, els 'likvidátor' soviètics no disposaven d'equips ignífugs ni guants, màscares o botes especials per protegir-se de la radiació mentre intentaven contenir l'incendi declarat en el reactor. "Són herois, igual que els veterans de guerra", afirmava el president de la Unió Txernòbil de Rússia, Viacheslav Grishin.

"Les societats russa, ucraïnesa i bielorusa reconeixen la seva gesta, però l'Estat no la valora en la seva justa mesura. Les medalles no els donen per viure una vida digna. És una gran injustícia", sentenciava. Dels milers de liquidadors que van participar en l'extinció del foc i en la construcció del sarcòfag de formigó que cobreix el reactor, Txernòbil va condemnar 62.000 d'ells a la invalidesa.

Si les autoritats viuen avui d'esquena a les víctimes, com a denúncia Grishin, durant les primeres hores després de la catàstrofe nuclear tampoc es van fer càrrec de la gravetat de l'accident en Chernobil, la tercera planta nuclear soviètica, la considerada més segura i que, a més d'energia, produïa plutoni per a ús militar.

La primera explosió va ser documentada a les 01.23.48 hores del 26 d'abril, però el govern soviètic només va admetre la catàstrofe, sota pressió internacional, el 28 d'abril. Els treballadors de la central nuclear sueca de Forsmark, a 1.100 quilòmetres de Txernòbil, van ser els primers a donar l'alarma.

Aleshores, després d'una primera explosió que va fer volar pels aires la coberta de mil tones del reactor, i una segona que va desencadenar l'incendi, el núvol radioactiu havia aribat ja Bielorússia, abans de continuar cap a Escandinàvia, Àustria, Alemanya i el Regne Unit. Els primers 40.000 habitants de la propera ciutat de Prípiat, parada en el temps després de la catàstrofe, van ser evacuats 36 hores després de l'accident, donant inici a l'èxode de més de 135.000 persones afectades ja per la radiació.


Vista aèria de la central nuclear després de l'accident. Foto: Reuters

Trenta anys després del desastre nuclear, Txernòbil s'ha convertit "en un gran laboratori", afegeix el catedràtic de Química Física, "en el qual es donen malalties i processos que no apareixen en un altre lloc del món", explica el catedràtic de Química Analítica Santiago García-Granda.

Amb l'explosió es van alliberar sis tones de diòxid d'urani, a més de substàncies com el cesi 137 (amb una vida mitjana de 30 anys) o el plutoni 239 (amb milers d'anys de vida). Després de quedar dipositats en el sòl van anar a parar als rius amb la pluja, arribant a contaminar, segons Greenpeace, més de 45.000 quilòmetres quadrats de cultius. En la cura de la salut de la població propera a la zona d'exclusió de la central i en la "remediació" del sòl, la Unió Europea (UE) ha invertit ja més de 500 milions d'euros.

El nou sarcòfag

Durant els 30 anys transcorreguts des de la catàstrofe nuclear, la solidaritat dels europeus no s'ha canalitzat únicament a través de la via econòmica. Estiu rere d'estiu moltes famílies espanyoles, diverses d'elles asturianes, han acollit gairebé com a fills propis als anomenats 'nens de Txernòbil'. Menors que porten a l'esquena la tràgica història de destrucció, mort, malformacions i desarrelament que s'escriu de forma paral·lela a la crònica de l'accident.

Més lluny, a l'altre costat de l'oceà Atlàntic, l'Hospital Pediàtric de Tarará (Cuba) va arribar a ser proposat el 2007 pel premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional pel seu programa d'atenció mèdica a nens relacionats amb l'accident de Txernòbil.

Txernòbil i Prípiat, que abans de l'accident eren la llar de més de 60.000 persones, són vint-i-cinc anys després de la catàstrofe dues ciutats fantasma a la regió Óblast de Kíev, prop de la frontera amb Bielorússia. Incloses a la zona d'exclusió de la central nuclear -un àrea de 30 quilòmetres quadrats entorn del lloc del reactor-, des de l'any 2002 s'ha convertit en destinació per als turistes.

Encara avui la gegantesca galleda de formigó que cobreix les restes de l'IV reactor és l'única carrera pels 16 milions de curies de radioactivitat que es calcula hi ha tancats en el seu interior. Construït amb pressa i acabat sis mesos després de l'accident nuclear -els 'likvidátor' van ser també els responsables d'aquesta obra-, només sis anys després de la catàstrofe, en 1992 i després de la desintegració de la URSS, les autoritats ucraïneses es van plantejar la seva renovació.

Les obres del 'nou sarcòfag segur', amb un alt grau de perillositat a causa de la radiació, van començar el 2010 a càrrec del consorci francès Novarka. L'estructura, que estarà finalitzada el 2017, tindrà una altura de 108 metres i una longitud de 150, amb un cost estimat de 990 milions d'euros. A aquesta xifra caldrà sumar 550 milions més per fer, del nou sarcòfag, un refugi segur.


Imatge del nou sarcòfag. Foto: EFE

Tres dècades després del desastre nuclear més gran mai registrat, la terrible ombra de Txernòbil continua present, ja que 400 quilos de plutoni romanen entre les ruïnes del reactor accidentat. En paraules del director general de la central, Ígor Gramotkin, "ens enfrontem a un gran nombre d'incògnites. No sabem amb què ens trobarem".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema