Tot i que el rei encara no tanca la porta que es pugui arribar a un acord d'última hora, el cert és que l'última ronda de consultes està servint per constatar que les eleccions són pràcticament inevitables. Tant és així que Felip VI ja ha demanat als partits una campanya electoral més austera.

I és que mentre s'espera el que puguin comunicar avui al rei els quatre primers espases de la política espanyola -Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera- ahir es va parlar molt poc d'investidura i molt d'eleccions. El rei, a més, descarta proposar un candidat independent com ha suggerit el líder de Ciutadans llevat que els partits donessin un suport ampli a aquest candidat o bé en cas d'"extrema necessitat", una possibilitat que el monarca no veu a l'horitzó.

Des d'IU, Alberto Garzón té clar que el rei ja està en clau electoral i que assumeix que aquesta tercera i última ronda de consultes és merament "protocol·lària" perquè "tot sembla bastant sentenciat". Encara més, segons va revelar ahir el mateix Garzón, Felip VI es va mostrar especialment interessat per la possible confluència entre Esquerra Unida i Podem de cara a aquests previsibles comicis del 26 de juny.

Garzón considera que el "natural" és que, si hi ha un acord amb Podem, els candidats de les dues formacions vagin a la llista per Madrid i que a més en la campanya cadascun vagi amb les seves sigles, el seu programa i preservant la seva identitat. El portaveu d'IU també va expressar al rei la conveniència de disminuir les despeses electorals i per una campanya reduïda i que no sigui especialment costosa per als ciutadans.

És el missatge que el monarca també va traslladar al diputat de Fórum Asturias, Isidro Martínez Oblanca, que va explicar que Felip VI havia expressat el seu desig que les forces polítiques "no cansin" els votants, que, si no hi ha acord en l'últim moment, hauran de tornar a les urnes en menys de sis mesos. Martínez Oblanca va culpar les "maniobres de supervivència" de Pedro Sánchez ajudat per Albert Rivera que els espa-nyols hagin de tornar a les urnes.

Retallada de les despeses electorals que també va plantejar al rei el diputat de Nueva Canarias, Pedro Quevedo, qui tot i això creu que el monarca encara està decidit a "indagar" la possibilitat d'un acord d'últim minut. Si aquest fracassa i cal tornar a les urnes, Quevedo es va mostrar contrari a eliminar l'enviament de paperetes electorals a domicili. Reconeix que és "el més car" per a l'erari públic però adverteix que posaria en perill la participació de ciutadans que "es troben incòmodes" escollint la papereta al col·legi electoral.

El president d'UPN, Javier Esparza, va ser un altre dels dirigents polítics que va plantejar al rei que aquesta segona campanya en pocs mesos no comporti una despesa excessiva. Segons Esparza, el rei "valora molt positivament" la seva proposta de reduir almenys el 30% el cost de la campanya -uns 45 milions d'euros- i destinar aquests diners estalviats a despesa social. Felip VI comparteix amb UPN que es tracta d'un "escenari diferent" i, com que han transcorregut només quatre mesos des dels últims comicis, els ciutadans consideraran de sentit comú que es retallin les despeses.

També en clau electoral, la portaveu d'En Marea, Alexandra Fernández, va explicar al rei com el seu partit va reduir un terç les despeses de l'última campanya electoral mitjançant el contacte directe amb els electors i actes locals de baix cost. Fernández també va relatar que el rei no considera la possibilitat de proposar un candidat independent com a sortida d'emergència de la falta de president del Govern que aglutini una majoria suficient.

Fracàs de la legislatura que també donen per segur a Coalición Canaria. La seva portaveu, Ana Oramas, veu amb pessimisme els propers mesos i va criticar que "la guerra", més que la campanya electoral, hagi començat ja per part dels grans partits. Oramas va lamentar que la investidura de Pedro Sánchez no tirés endavant per la negativa de Podem a abstenir-se, malgrat que ho va estudiar durant uns dies, i va alertar del risc que la campanya es converteixi en un debat sobre qui és culpable de la repetició de les eleccions més que en un contrast de propostes electorals.