El 26 d'abril de 1986 a la 1:20 de la matinada explotava el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. En aquell moment, totes les barreres de seguretat de la planta van saltar pels aires i amb elles el reactor, que va quedar totalment destruït. La intensitat de l'explosió va desintegrar en segons les seves 2.000 tones de pes i les seves 30 metres d'altura. Les restes de l'explosió van volar més d'un quilòmetre i mig.

L'esclat va sorprendre els habitants de Prípiat, una ciutat de 50 mil habitants que es va aixecar durant els anys 70 per acollir els treballadors de la central. Famílies senceres van ser evacuades ràpidament, deixant enrere les seves cases i estris sota els efectes del núvol radioactiu.

A la zona zero de la tragèdia van quedar els batallons militars, encarregats de retirar les runes radioactives. Oficialment, 260.000 persones van adquirir a Ucraïna l'estatus de "liquidadors". Així es va denominar els "robots humans" que van treballar exposats a les restes nuclears. No obstant això, es calcula que en total 800.000 persones van participar en les tasques de desenrunament.

Entre ells, van destacar bombers, miners i altres professionals que van contribuir en aquestes primeres hores i setmanes a pal·liar les conseqüències de la catàstrofe. El cost d'aquests treballs va ser, en molts casos, la seva pròpia vida. Es calcula que el 75% dels membres d'aquestes brigades van morir en els anys posteriors a l'explosió de Txernòbil.

Els morts de Txernòbil

Calcular la xifra de morts produïts per l'accident en la central nuclear de Txernòbil és complicat. Les xifres oficials parlen de 31 persones mortes, als moments immediats a l'explosió. En les setmanes properes, es parla d'un registre de 50 morts més i 300, en els mesos següents. En total, es xifra en 25.000 el nombre de persones que han perdut la vida com a conseqüència de la catàstrofe de Txernòbil.

Aquestes dades són molt relatives ja que cal tenir en compte que com a conseqüència de l'accident nuclear es van diagnosticar, aproximadament, 93.000 casos de càncer.

Les pèrdues humanes que va ocasionar Txernòbil augmenten si es tenen en compte els suïcidis registrats a la zona després de la tragèdia. Es parla que un 20% de les morts registrades podrien haver-se tractat de suïcidis.

Les malformacions i avortaments són unes altres de les tràgiques conseqüències de la radiació a l'àrea de Txernòbil.

Una zona devastada

Un reflex dels efectes de Txernòbil, 30 anys després, és la devastació i desolació que regna a Prípiat. Edificis buits, males herbes o animals salvatges passejant entre les restes del que en el seu moment va ser una animada ciutat componen la dramàtica estampa de la zona.

Cal tenir en compte que el desastre és l'únic accident que, fins avui, ha estat registrat amb el nivell 7 d'alerta nuclear. L'explosió va alliberar tres tones de material radioactiu, amb la qual cosa va alliberar 100 vegades més radiació que les bombes nuclears d'Hiroshima i Nawasaki. Aquesta potència fa que els experts calculin que la zona acumularà restes de contaminació durant, almenys, 500 anys més.

Sobreviure a la tragèdia

Malgrat les crítiques sobre la gestió dels efectes de l'accident nuclear de Txernòbil - hi ha qui diu que quan els nivells de radiació pugen, s'apaguen els radiòmetres - a dia d'avui unes 5.000 persones viuen a la ciutat. La majoria d'aquests ciutadans són els encarregats de treballar en la construcció d'un nou sarcòfag per guardar les restes radioactives. Aquesta nova estructura està pressupostada en 1.500 milions d'euros i hauria d'estar llista en 2018.