El Jutjat de Primera Instància número 2 de San Lorenzo del Escorial ha autoritzat l'exhumació de les restes mortals de dos germans que van ser afusellats i enterrats en una fossa comuna a Calataiud (Saragossa) i posteriorment traslladats al Valle de los Caídos.

El jutge José Manuel Delgado estima la petició de la néta i reneboda dels morts per recuperar les restes cadavèriques de Manuel i Antonio Ramiro Lapeña Altabás i reconeix el seu dret a donar-los una "sepultura digna".

Es tracta del primer cas d'exhumació judicial al Valle dels Caídos i del primer cas d'exhumació per via civil, sobre la base de l'expedient de jurisdicció voluntària, en aplicació de l'articulat de la perpètua memòria.

"Un cop s'ha determinat que hi ha una alta probabilitat que les restes cadavèriques es trobin al cementiri del Valle dels Caídos, és procedent la realització de les actuacions pertinents en el citat cementiri [...] als efectes que s'acabi portant a terme el lliurament de les restes cadavèriques dels germans Lapeña Altabás a la seva familiar María Purificación Lapeña Garrido", assenyala el text.

I ho fa, afegeix, "després de la seva identificació positiva per tal de donar-los una sepultura digna". El jutge pren aquesta decisió perquè "el dret a rebre sepultura digna està indissociablement unit a la dignitat pròpia de tot ésser humà", com així recull l'article 10 de la Constitució.

Així mateix, "forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, que comprèn el dret de la persona a ser inhumada d'acord amb els ritus de la religió que professa", tal com estableix la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa.

Manuel va ser fundador de la CNT de Calataiud, desaparegut el 27 de juliol del 1936 i amb acta de defunció del 14 d'agost del mateix any, va ser afusellat per les autoritats al barranc de la Bartolina; mentre que Antonio, després d'amagar-se de les autoritats, es va lliurar l'octubre del 1936, i va ser afusellat el 20 d'octubre del mateix any a la tàpia del cementiri municipal de Calataiud.

En tots dos casos, els germans van ser enterrats en fossa comuna, sense que consti judici amb condemna a pena de mort. La resolució arriba després de l'arxiu en via penal, tant del Jutjat d'Instrucció com de l'Audiència Provincial de Madrid, del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans.