El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat que els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) seguiran funcionant, perquè formen part de la legalitat europea i del compromís de l'estat amb la política migratòria comunitària. En una carta remesa al conseller de Justícia, Carles Mundó, el ministre diu que l'internament als CIE és una mesura subjecta als principis de "legalitat, excepcionalitat i control". Així, recorda que la legislació europea sobre immigració irregular obliga a prendre mesures per fer efectiva l'expulsió dels estrangers sense permís de residència, i que la majoria de països tenen centres similars, amb estades màximes molt més llargues que a l'estat espanyol.

La carta del ministre espanyol també recorda que l'internament és sempre ordenat per un jutge i pel "temps mínim imprescindible" per fer efectiva l'expulsió. La proporcionaliat de la mesura es basa en el fet que no hi hagi altres mesures alternatives per assegurar l'expulsió, valorant el grau d'arrelament.

Per últim, el ministre assegura que l'internament sempre està controlat i supervisat per la policia espanyola, el jutge que ha ordenat l'expulsió, els jutges que vigilen els CIE, els fiscals d'estrangeria, el Defensor del Poble i el Consell d'Europa, i compta amb la col·laboració de la Creu Roja i dels col·legis d'advocats com el de Barcelona.

En la carta del ministre, feta pública per RAC1 i a la qual l'ACN ha tingut accés, hi ha dues petites errades en l'encapçalament. Sota del nom de Mundó i del seu càrrec, com a conseller de Justícia, el ministre hi afegeix 'Comandante General de Ceuta', i just a la línia de sota hi posa 'Generalitat de Cataluna', sense la 'y'.

Fa unes setmanes, Mundó va demanar per carta a Fernández Díaz que no es reobri el CIE de la Zona Franca a Barcelona, que es manté tancat per obres des de finals de l'any passat. En la carta, Mundó expressava el seu "respectuós desacord" amb la decisió del Ministeri de reobrir properament el CIE de la Zona Franca i demanava a Fernández Díaz que l'internament preventiu de persones en situació irregular fos l'última opció possible. També li recordava que aquests centres "generen un intens rebuig social" a Catalunya i que en una resolució aprovada al Parlament els CIE es consideren "una anomalia jurídica" i "un clar atemptat al contingut essencial al dret a la dignitat".

En la carta de resposta, el ministre no fa esment al CIE de la Zona Franca ni confirma que reobri després de les obres.

Mundó argumentava en l'escrit que la privació de llibertat de forma preventiva i sistemàtica que persones que no han comès cap delicte, sense resolució judicial prèvia i pel simple fet de trobar-se en una situació administrativa irregular, "no pot formar part de la política migratòria d'un estat compromès amb els drets humans".

El conseller de Justícia defensava que hi ha mesures cautelars administratives "més proporcionals i menys costoses" com la presentació periòdica davant l'autoritat, el dipòsit de la documentació, l'obligatorietat de residir en un lloc determinat o el règim de llibertat vigilada, que permetrien assolir "els mateixos objectius sense necessitat de recórrer a la privació de llibertat". D'aquesta manera, afegia, "es podria conferir un caràcter autènticament excepcional a la mesura cautelar d'internament, fent-la efectiva només en aquells casos on fracassin les altres opcions".

Mundó també va recordar a Fernández Díaz que el 23 de juliol del 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual es declarava que els CIE constitueixen "una anomalia jurídica" i que es constata que són "prescindibles". També recordava que en la mateixa resolució, el Parlament considera que aquests centres constitueixen "un clar atemptat al contingut essencial al dret a la dignitat que, com a base dels altres drets fonamentals, ha d'inspirar les polítiques públiques d'un estat democràtic i de dret".