Joan Babeli, d´Artés, no ha parat d´ajudar familiars que volien fugir de la guerra des que el soroll dels morters es va convertir en la macabra banda sonora de Síria. Però des que va entrar en vigor l´acord entre la Unió Europa i Turquia per impedir que més sirians travessessin al Vell Continent, els esforços de l´infatigable Babeli són en va. Estan atrapats. Aquest sirià establert a Catalunya des de fa més de 35 anys i Fadel Alsiaf, que viu a Igualada, expliquen amb resignació i dolor la impossibilitat d´ajudar els seus familiars pel control a les fronteres i al mar Egeu, i el laberint burocràtic que ha creat l´Estat espanyol a l´hora d´expedir nous visats.
«No puc fer res per salvar la meva família», afirma sense esma Babeli. Les dures vivències dels seus familiars són una prova de com la geopolítica agreuja els drames familiars. Un dels seus germans va aconseguir travessar la frontera que separa Turquia i Grècia, i en aquests moments és a Alemanya. El punt de destinació de molts dels seus familiars que en els darrers anys ha ajudat a arribar a Europa. Però en aquests moments té sis parents a Turquia -sis nens, dues dones i un adult- que no poden avançar en el seu periple per fugir de la destrucció del conflicte armat.
«Fa setmanes que van sortir d´Esmira, a Turquia, amb pastera per arribar a alguna de les illes gregues. Però el mar està dominat pels vaixells de l´OTAN i els van fer tornar a Turquia», narra. No només hi havia el neguit per emprendre una travessia marítima temerària, sinó també la inversió, finalment inútil, de 4.800 euros per arribar a terra europea. Babeli va organitzar a Artés un dinar solidari precisament per finançar el viatge per mar, «però tot va quedar en un no res». Hi va haver un segon intent, però les pasteres estaven tan malmeses que no van poder navegar.
A la ciutat siriana d´Alep, Babeli encara hi té germans que conviuen amb les bales i la certesa que sortir al carrer és una partida de pòquer contra la mort. «Crec que la gent que hi viu s´ha trastocat una mica. La meva germana em va trucar a les 5 de la matinada i em parlava de coses banals mentre jo podia escoltar de fons el so de les bales. Són casos per estudiar, perquè em sembla que en aquesta situació tan límit el cervell crea una autodefensa per obviar tot el que hi ha al volvant», explica.
El laberint burocràtic
Fadel Alsiaf, de 36 anys i que és a Catalunya des que en té 20, tampoc no sap què fer per aconseguir un visat per a la seva mare i dos germans, una cunyada i nebots que viuen a Alep, ciutat fortament castigada pel conflicte. Per obtenir un visat espanyol, la família s´hauria de desplaçar a l´ambaixada espanyola de Beirut, al Líban, i pagar 100 euros per cada un dels seus parents que pretenen aconseguir el document que els permetria volar fins a Catalunya. Tot i així, no hi ha cap garantia que finalment l´expedeixin.
Va aconseguir un visat per al seu pare -que va fugir a Egipte-, no sense tot d´obstacles burocràtics que amb la seva obstinació va aconseguir superar. Ara viu amb ell a la capital anoienca.
Un altre germà va arribar a Alemanya a través d´una de les rutes que han fet servir els refugiats en els darrers anys. «Per als refugiats, en aquest país tot funciona diferent a Espanya. Allà, on hi han arribat milers de persones, el govern els ha facilitat els tràmits burocràtics, els imparteix un curs d´alemany i tenen un subsidi molt petit. Jo no veig res de tot això a aquí. Ara, que el meu germà ha regularitzat la seva situació a Alemanya com a refugiat, té la possiblitat de fer venir la mare a Europa. Però ella diu que no vol abandonar els seus fills. Diu que o fan el viatge tots, o res».
Fa tres mesos, el germà de Fadel Alsiaf va venir a Igualada i s´hi va quedar quatre setmanes. Volia trobar feina aquí i quedar-se amb el seu germà i el seu pare. «Però no va aconseguir cap lloc de treball i vam decidir, tot i que amb llàgrimes als ulls, que la millor opció era anar-se´n una altra vegada a Alemanya». Alsiaf té clar que el cost per gestionar la crisi dels refugiats és molt més quantiós que si hi hagués un acord entre tots els països per posar fi a la guerra.
